dilluns, 23 de març de 2015

La ILP per una RTV en valencià i la tia Amparo




La tia Amparo, una veïna de més de noranta anys, era una telespectadora assídua de RTVV.  En el seu cas, la informació de proximitat i la ficció en valencià, eren els elements que la mantenien fidel a la nostra televisió autonòmica i totalment aliena a la manipulació i a les corrupteles.  

Per a altres ciutadans valencians i valencianes, que tenien molt presents la manipulació informativa i les corrupteles, la ràdio i la televisió dels valencians era un element importantíssim de vertebració del territori,  de difusió de la nostra llengua pròpia, i de tantes altres coses positives, tot i que absolutament millorable. 

Tant els ciutadans crítics amb la gestió i la programació de RTVV; com la tia Amparo, que s’assabentava de tot allò que passava al món en valencià i que seguia les trames de la ficció valenciana, no entengueren mai perquè Fabra i el PP ens privaven d’un mitjà de comunicació públic i en valencià, que no era el millor, però era el nostre. I per això la resposta al tancament amb un parell de manifestacions multitudinàries i una Iniciativa Legislativa Popular perquè es reiniciaren, més prompte que tard, les emissions d’uns nous mitjans audiovisuals públics i en valencià. I per això les 90.000 firmes, entre les quals hi havia la de la tia Amparo, la meua veïna de més de noranta anys. 

Com a fedatari de la ILP, no em va fer falta acudir a casa de la tia Amparo a demanar-li que firmara. Ella em va suggerir això de les firmes abans que es presentara la ILP. I quan li vaig dir que passaria a recollir la seua signatura, no s’esperà a que anara a casa seua. Un dia ventós, la tia Amparo va vindré a casa amb els seus més de noranta anys, ajudada pel seu bastó, a firmar, a demanar-li a Fabra i al PP que possibilitaren la tornada d’uns mitjans audiovisuals públics i en valencià. 

I Fabra i el PP, presentades les 90000 firmes a les Corts Valencianes, van decidir apropiar-se de la ILP i modificar-la d’acord als seus interessos de tal manera que capgiraren la finalitat de la ILP.  El que 90000 persones, inclosa la tia Amparo, van demanar a les Corts Valencianes fou que es reiniciaren les emissions d’uns mitjans audiovisuals públic i en valencià, i el que Fabra i el PP aprovaran, previsiblement, a les Corts Valencianes és la impossibilitat que es puguen reiniciar les emissions en un llarg període de temps. Exactament tot el contrari.  

Aqueixa és la manera que té Fabra i el PP d’entendre la ILP i de burlar-se dels 90000 ciutadans, inclosa la tia Amparo, que van firmar la ILP. Molts dels signants continuarem demanant i lluitant per tindre uns mitjans de comunicació públics i en valencià. La tia Amparo, malauradament, va morir fa uns mesos sense veure complit el seu desig d’informar-se en valencià i de seguir veient  ficció valenciana. La tia Amparo serà una més de les 90000 persones burlades per Fabra i el PP.