Amagueu els ànecs, que ve plovent

          Resulta molt desagradable obrir el diari un diumenge de matí i haver de llegir que s'han reunit a València una colla de trenta-quatre exministres espanyols per tal de presentar una nova paradeta, Fundación España Constitucional. De veres. Ofrenant noves glòries a Espanya.

     Resulta, com a mínim,  xocant que vinguen a concelebrar aqueixa missa negra a València, bresol i seu permanent de qualsevol cosa menys d'un esperit constitucional net i pur. Resulta també sorprenent que vinguen a un lloc on els anfitrions siguen Alferto Fabra, que porta en la maleta alguns cadàvers ( RTVV, Blasco, Johnson i tota la retafila d'imputats diputats amb els quals ha compartit grup parlamentari sense por ni vergona) i Rita Barberá que dins la bossa de mà, de bona marca, porta una caixeta de pólvores de maquillar, marca Emarsa, i un mocador de coll, marca Noos. 

          L'impulsor de la Fundación és Zaplana - recordeu Benidorm, Maruja, Terra Mítica, Julio Iglesias -, origen de la situació valenciana actual. No deixeu de banda que està tornant a València, on no sabem si Fabra el necessita a ell o ell necessita a Fabra. El que queda clar és que els valencians no necessitem a cap dels dos.

          Trobe també curiós que entre els assistents units per la gran finalitat de defensar l'esperit constitucional hi hagués una Elena Salgado de Endesa y Méndez, un Eduardo Zaplana Telefónico y Hernández-Soro, un Eduardo Serra, un Jordi Sevilla PriceWaterHouseCooper's  i Segura, un Marcelino Oreja  o un Ángel Acebes. 

          I quin millor marc, incomparable, per reunir-se que sota les arcades - mai millor dit - produïdes per l'esperit creatiu de Calatrava a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

         Si l'objectiu de la fundació és preservar l'esperit constitucional espanyol materialitzat amb Felip VI i els valors de 1978,  poc de favor estan fent-li a Felip VI tots els presents. Amb amics com aquests Felip VI no necessitarà enemics. 

          També crida l'atenció el moment en què es produeix aquest aquelarre entre exministres del PPSOE: després de les eleccions europees on ha baixat el seu bipartit, després que el rei s'ho deixe, a les portes d'una consulta a Catalunya. Quadra tot. Només afegir  insignes absències:  Felipe González-Gas Natural y Márquez, Jose Maria Aznar y Endesa o Pedro Solbes.