diumenge, 8 de juny de 2014

Amagueu els ànecs, que ve plovent

          Resulta molt desagradable obrir el diari un diumenge de matí i haver de llegir que s'han reunit a València una colla de trenta-quatre exministres espanyols per tal de presentar una nova paradeta, Fundación España Constitucional. De veres. Ofrenant noves glòries a Espanya.

     Resulta, com a mínim,  xocant que vinguen a concelebrar aqueixa missa negra a València, bresol i seu permanent de qualsevol cosa menys d'un esperit constitucional net i pur. Resulta també sorprenent que vinguen a un lloc on els anfitrions siguen Alferto Fabra, que porta en la maleta alguns cadàvers ( RTVV, Blasco, Johnson i tota la retafila d'imputats diputats amb els quals ha compartit grup parlamentari sense por ni vergona) i Rita Barberá que dins la bossa de mà, de bona marca, porta una caixeta de pólvores de maquillar, marca Emarsa, i un mocador de coll, marca Noos. 

          L'impulsor de la Fundación és Zaplana - recordeu Benidorm, Maruja, Terra Mítica, Julio Iglesias -, origen de la situació valenciana actual. No deixeu de banda que està tornant a València, on no sabem si Fabra el necessita a ell o ell necessita a Fabra. El que queda clar és que els valencians no necessitem a cap dels dos.

          Trobe també curiós que entre els assistents units per la gran finalitat de defensar l'esperit constitucional hi hagués una Elena Salgado de Endesa y Méndez, un Eduardo Zaplana Telefónico y Hernández-Soro, un Eduardo Serra, un Jordi Sevilla PriceWaterHouseCooper's  i Segura, un Marcelino Oreja  o un Ángel Acebes. 

          I quin millor marc, incomparable, per reunir-se que sota les arcades - mai millor dit - produïdes per l'esperit creatiu de Calatrava a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

         Si l'objectiu de la fundació és preservar l'esperit constitucional espanyol materialitzat amb Felip VI i els valors de 1978,  poc de favor estan fent-li a Felip VI tots els presents. Amb amics com aquests Felip VI no necessitarà enemics. 

          També crida l'atenció el moment en què es produeix aquest aquelarre entre exministres del PPSOE: després de les eleccions europees on ha baixat el seu bipartit, després que el rei s'ho deixe, a les portes d'una consulta a Catalunya. Quadra tot. Només afegir  insignes absències:  Felipe González-Gas Natural y Márquez, Jose Maria Aznar y Endesa o Pedro Solbes.
          


         

Des de dilluns 2 de juny estic treballant a la Unitat de Documentació de RTVV, en virtut de l'apartat tercer, punt iv, de mesures socials d'acompanyament de l'acord entre la representació dels treballadors, d'una banda, i Radiotelevisió Valenciana S.A.U. en liquidació, de l'altra : 

"Recolocació externa de 30 treballadors mitjançant dues actuacions concretes:
a) Subrogació o Recolocació d'un mínim de 23 treballadors de la Unitat de Documentació en el sector públic valencià per realitzar funcions pròpies del departament de documentació ( arxiu històric documental i audiovisual de RTVV SAU).
..."

Després d'un any, tres mesos i 23 dies d'un comiat nul; després de sis mesos i tres dies del tancament de RTVV i d'estar cobrant sense que ens hagen deixat treballar torne a Burjassot a treballar. Torne a treballar amb la satisfacció que produeix tindre un lloc de faena en els temps que vivim. I torne amb la mateixa indignació amb què vaig abandonar l'empresa quan un senyor, sense escrúpols, va firmar la meua carta de comiat i la d'altres més de mil companys i companyes. Torne a treballar amb ganes de construir i amb la indignació de comprovar la destrucció que la decisió inconscient d'un govern ha provocat en la major empresa de comunicació del País Valencià. Torne amb el record i la solidaritat amb els companys i companyes que han perdut el lloc de treball per una administració incompetent i torne amb el convenciment que més prompte que tard la societat valenciana tindrà els mitjans de comunicació públics que ens mereixem.