divendres, 9 de maig de 2014

1438 burofax. Un fort aplaudiment a Fabra ?



          D’ací a unes hores 1438 ciutadans valencians rebran un burofax on se’ls informarà que la relació laboral que mantenien amb RTVV quedarà anul·lada i que, conseqüentment, passaran a formar part de les llistes de persones aturades d’aquest país. És la culminació a un procés que ha durat més de tres anys i que ha costat als contribuents valencians centenars de milions d’euros i, a més, quedar-se sense uns mitjans audiovisuals de comunicació públics. Si sumarem al deute acumulat de l’ens públic RTVV i les seues societats, aquests centenars de milions d’euros, podríem estar parlant d’una quantitat molt propera als dos mil  milions d’euros.
          I com ha sigut possible que una empresa pública ens haja costat tants diners?  La resposta és molt clara: perquè així ho ha volgut el Partit Popular. Els que hem estat a RTVV ininterrompudament des dels inicis, sabem quines polítiques s’han portat a terme en l’ens públic i alguns ho hem dit per escrit en diverses ocasions i de paraula infinitat de vegades. Sabem quins van ser els inicis - capriciosos, lingüísticament acomplexats, estilísticament frívols i espiritualment simètrics i pendulars-  amb el PSPV i un director general com era Amadeu Fabregat; i sabem com va derivar en una autèntica orgia de balafiament durant el període polític següent amb el PP, els últims denou anys.
          Sabem com s’ha (mal)tractat la informació per tal de traure’n profit partidista i, alhora, menysprear l’adversari convertint-lo en l’autèntic enemic públic i polític. Sabem com s’han creat les xarxes de control dels treballadors i com s’ha castigat a aquells que, díscols, no entraven al joc que dissenyava el poder. De tot això se n’ha escrit molt en articles esparsos, en voluminosos informes, en tesis doctorals i  també en un parell de llibres editats per recordar-ho: La televisió impossible i Adéu, RTVV.
          Ara tot això ja s’ha acabat. L’empresa ha mort, l’han assassinada, millor dit. Però per entendre què ha passat, la ciutadania valenciana que majoritàriament ha sostingut amb el seu vot, conscient o inconscientment, als factors –bons o dolents- d’aquest crim s’hauria de fer una pregunta. Una ciutadania que, a més, ha pagat i pagarà amb impostos aquells prop de dos mil milions d’euros que ha costat la festa dels populars a RTVV.
           La pregunta és: Era precís fer les coses com s’han fet o s’haurien pogut fer d’una altra manera ?
      Els autors intel·lectuals – sent extremadament generosos en la qualificació i acceptant que siga compatible tancar mitjans de comunicació i l’intel·lecte – del tancament de RTVV segurament diran que era inevitable, que calia triar entre prioritats i que primer eren la salut i l’ensenyament. Les mentides al nostre país no passen factura política encara, ni sembla que arriben a pecat venial per als creients.
          Però les coses mal fetes no són una qüestió de fa mesos, les coses mal fetes a RTVV són de fa anys, de fa lustres. El problema té un origen llunyà en el temps. I el PP que havia creat el problema inflant la plantilla amb desmesura volgué fer creure que els culpables érem els treballadors. Com deia fa uns dies Esperança Camps, els treballadors de RTVV no ens hem reproduït per espores i si hi havia un excés de plantilla fou perquè el PP i els directius que nomenava en la Radiotelevisió Valenciana contractaven per damunt de les possibilitats dels valencians i, a més,  a gent pròxima a ells. Si hi havia personal que no treballava no era per pròpia voluntat si no perquè els directius tenien altres interessos, tot i que hi havia professionals qualificats dins l’empresa preferien encomanar la faena fora, gastant diners innecessàriament. Si l’audiència abandonava la RTVV era perquè els directius programaven pèssimament. Si els ingressos disminuïen i els deutes augmentaven no era perquè els treballadors gastaren a pólvora de rei o se’ls emportaren a cabassos. Si no perquè els diners anaven a parar a societats anònimes esportives, al muntatge d’esdeveniments religiosos i, jo afegiria, pecaminosos; i a pagar periodistes fidelíssims que cantaren les excel·lències de la política del PP valencià. Aquests últims, els que ara defensen per les tdt party que les televisions autonòmiques no tenen raó de ser.
          El problema de la baixada de l’audiència, de la pèrdua de diners en finalitats no massa lícites o de l’excés de personal s’hauria pogut solucionar ? I tant que si. Fent les coses de la manera contrària a com es van fer. No cal ser massa llestos per a, en cas d’una baixada tan espectacular de l’audiència, modificar la programació i la línia informativa. D’això, en són una prova les últimes setmanes d’emissió de Canal 9, tot i què, periodísticament parlant, deixava molt que desitjar la sobreactuació i l’escoratge en sentit contrari dels informatius dels últims dies. Molt lluny de la informació veraç, objectiva i plural, desitjable.
          Tampoc cal ser un Nòbel d’economia per saber que si tu subvenciones –sense entrar a valorar si són presumptes delictes-  entitats esportives, viatges papals i el sunsum corda; després no tindràs ni per a pipes: pagar nòmines i manteniment, produir programació i totes aquelles despeses corrents pròpies d’uns mitjans de comunicació.
        I de l’excés de personal què podem ir ? Doncs que tampoc hi hagué voluntat de solucionar-lo. El Consell, el PP i Fabra tenien i tenen instruments legals per reduir el nombre de treballadors de l’empresa, clar que sí. El que ni podíem consentir els treballadors, ni els representants sindicals ni els jutges, és que ho reduïren de manera capriciosa: aquest el vull, aquest no m’agrada. Però aquesta gentola que s’ha pensat que són els amos de l’empresa ? Ells estan on estan per a governar i per a dirigir, però complint les lleis. Si hagueren tingut voluntat de solucionar el problema de personal que ells mateixos havien creat, haurien establert uns criteris objectius en el primer ERO i els tribunals els haurien donat la raó.  

          Ara, el primer dia de la campanya electoral arribaran 1438 burofax comunicant als treballadors – que hem estat sis mesos cobrant sense que ens deixaren treballar-  que la seua relació laboral amb RTVV ha finalitzat. I què esperaran el PP i Fabra, de la ciutadania valenciana, un fort aplaudiment ?
         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada