diumenge, 8 de juny del 2014

Amagueu els ànecs, que ve plovent

          Resulta molt desagradable obrir el diari un diumenge de matí i haver de llegir que s'han reunit a València una colla de trenta-quatre exministres espanyols per tal de presentar una nova paradeta, Fundación España Constitucional. De veres. Ofrenant noves glòries a Espanya.

     Resulta, com a mínim,  xocant que vinguen a concelebrar aqueixa missa negra a València, bresol i seu permanent de qualsevol cosa menys d'un esperit constitucional net i pur. Resulta també sorprenent que vinguen a un lloc on els anfitrions siguen Alferto Fabra, que porta en la maleta alguns cadàvers ( RTVV, Blasco, Johnson i tota la retafila d'imputats diputats amb els quals ha compartit grup parlamentari sense por ni vergona) i Rita Barberá que dins la bossa de mà, de bona marca, porta una caixeta de pólvores de maquillar, marca Emarsa, i un mocador de coll, marca Noos. 

          L'impulsor de la Fundación és Zaplana - recordeu Benidorm, Maruja, Terra Mítica, Julio Iglesias -, origen de la situació valenciana actual. No deixeu de banda que està tornant a València, on no sabem si Fabra el necessita a ell o ell necessita a Fabra. El que queda clar és que els valencians no necessitem a cap dels dos.

          Trobe també curiós que entre els assistents units per la gran finalitat de defensar l'esperit constitucional hi hagués una Elena Salgado de Endesa y Méndez, un Eduardo Zaplana Telefónico y Hernández-Soro, un Eduardo Serra, un Jordi Sevilla PriceWaterHouseCooper's  i Segura, un Marcelino Oreja  o un Ángel Acebes. 

          I quin millor marc, incomparable, per reunir-se que sota les arcades - mai millor dit - produïdes per l'esperit creatiu de Calatrava a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

         Si l'objectiu de la fundació és preservar l'esperit constitucional espanyol materialitzat amb Felip VI i els valors de 1978,  poc de favor estan fent-li a Felip VI tots els presents. Amb amics com aquests Felip VI no necessitarà enemics. 

          També crida l'atenció el moment en què es produeix aquest aquelarre entre exministres del PPSOE: després de les eleccions europees on ha baixat el seu bipartit, després que el rei s'ho deixe, a les portes d'una consulta a Catalunya. Quadra tot. Només afegir  insignes absències:  Felipe González-Gas Natural y Márquez, Jose Maria Aznar y Endesa o Pedro Solbes.
          


         

Des de dilluns 2 de juny estic treballant a la Unitat de Documentació de RTVV, en virtut de l'apartat tercer, punt iv, de mesures socials d'acompanyament de l'acord entre la representació dels treballadors, d'una banda, i Radiotelevisió Valenciana S.A.U. en liquidació, de l'altra : 

"Recolocació externa de 30 treballadors mitjançant dues actuacions concretes:
a) Subrogació o Recolocació d'un mínim de 23 treballadors de la Unitat de Documentació en el sector públic valencià per realitzar funcions pròpies del departament de documentació ( arxiu històric documental i audiovisual de RTVV SAU).
..."

Després d'un any, tres mesos i 23 dies d'un comiat nul; després de sis mesos i tres dies del tancament de RTVV i d'estar cobrant sense que ens hagen deixat treballar torne a Burjassot a treballar. Torne a treballar amb la satisfacció que produeix tindre un lloc de faena en els temps que vivim. I torne amb la mateixa indignació amb què vaig abandonar l'empresa quan un senyor, sense escrúpols, va firmar la meua carta de comiat i la d'altres més de mil companys i companyes. Torne a treballar amb ganes de construir i amb la indignació de comprovar la destrucció que la decisió inconscient d'un govern ha provocat en la major empresa de comunicació del País Valencià. Torne amb el record i la solidaritat amb els companys i companyes que han perdut el lloc de treball per una administració incompetent i torne amb el convenciment que més prompte que tard la societat valenciana tindrà els mitjans de comunicació públics que ens mereixem.

dissabte, 17 de maig del 2014

Consell: Qui pregunta ja respon






El títol de la cançó Qui pregunta ja respon del gran Raimon va com anell al dit a l’última malifeta política del Consell: l’enquesta baròmetre sobre els principals temes que afecten als valencians. Hem de remarcar, d’entrada, que la consulta no l’ha pagada el Partit Popular; l’hem pagada tots els contribuents valencians. Amb aqueixa premissa resulta del tot inadmissible que s’haja dissenyat una enquesta per traure uns resultats predeterminats, que intenten justificar l’acció de govern de Fabra i companyia.  Tota enquesta és susceptible de ser manipulada segons és formulen les preguntes, però el nivell de manipulació d’aquesta és tan bast que em ratifica una sospita que tinc: el govern valencià deu estar convençut que els ciutadans d’aquest país som imbècils en l’accepció de “mentalment dèbils”.
Em centraré només en una qüestió. Preguntar en una enquesta pagada per tots els valencians una cosa semblant a açò: “S’hauria de reobrir la radiotelevisió pública encara que això poguera comportar un increment dels impostos ?” és considerar-nos dèbils mentals. La major part de la gent no està a favor de pagar més i per tant el resultat, si no es pot matissar la resposta, ha d’eixir negatiu per lògica. A mi, posats a preguntar, se m’acudeixen algunes preguntes que el Consell podria incloure en una pròxima enquesta:

“Ha de continuar un president i un consell que s’han gastat més milions tancant la RTVV que si haguera continuat emetent ?

Creu que el Consell hauria de poder conculcar drets fonamentals sempre que vulga, com va fer en el primer Expedient de Regulació d’Ocupació de RTVV, segons sentència ferma del TSJV ?

Creu que en una empresa pública, com RTVV, no cal obrir expedient informatiu a un directiu acusat de presumptes delictes sexuals contra tres treballadores ?

Creu que els directius d’una empresa, RTVV,  que ha de promocionar el valencià, no haurien parlar-lo ni escriure’l ?

Està d’acord en què l’empresa que ha de promocionar el sector audiovisual valencià, es dedique a comprar productes audiovisuals de Madrid, a preus desorbitats i amb un contingut més que discutible ?

Està d’acord que la radiotelevisió valenciana no haja deixat entrar mai a les seues instal·lacions als representants de l’Associació de Víctimes de l’accident del Metro ?

Està d’acord que amb els diners de RTVV se subvencionen societats anònimes esportives o es desvien, presumptament, diners a finalitats no massa lícites ?

I podríem seguir en altres camps de l’acció de govern, però preferisc continuar amb la cançó de Raimon. És molt més constructiva:

Quants homes calen per a fer un país,
quants països per a fer un món,
quantes llibertats per a fer la democràcia:
 Llibertats.

Això em preguntava el vent a mi mateix,
això em preguntava jo a mi mateix.
Qui pregunta ja respon,
            qui respon també pregunta.


divendres, 9 de maig del 2014

1438 burofax. Un fort aplaudiment a Fabra ?



          D’ací a unes hores 1438 ciutadans valencians rebran un burofax on se’ls informarà que la relació laboral que mantenien amb RTVV quedarà anul·lada i que, conseqüentment, passaran a formar part de les llistes de persones aturades d’aquest país. És la culminació a un procés que ha durat més de tres anys i que ha costat als contribuents valencians centenars de milions d’euros i, a més, quedar-se sense uns mitjans audiovisuals de comunicació públics. Si sumarem al deute acumulat de l’ens públic RTVV i les seues societats, aquests centenars de milions d’euros, podríem estar parlant d’una quantitat molt propera als dos mil  milions d’euros.
          I com ha sigut possible que una empresa pública ens haja costat tants diners?  La resposta és molt clara: perquè així ho ha volgut el Partit Popular. Els que hem estat a RTVV ininterrompudament des dels inicis, sabem quines polítiques s’han portat a terme en l’ens públic i alguns ho hem dit per escrit en diverses ocasions i de paraula infinitat de vegades. Sabem quins van ser els inicis - capriciosos, lingüísticament acomplexats, estilísticament frívols i espiritualment simètrics i pendulars-  amb el PSPV i un director general com era Amadeu Fabregat; i sabem com va derivar en una autèntica orgia de balafiament durant el període polític següent amb el PP, els últims denou anys.
          Sabem com s’ha (mal)tractat la informació per tal de traure’n profit partidista i, alhora, menysprear l’adversari convertint-lo en l’autèntic enemic públic i polític. Sabem com s’han creat les xarxes de control dels treballadors i com s’ha castigat a aquells que, díscols, no entraven al joc que dissenyava el poder. De tot això se n’ha escrit molt en articles esparsos, en voluminosos informes, en tesis doctorals i  també en un parell de llibres editats per recordar-ho: La televisió impossible i Adéu, RTVV.
          Ara tot això ja s’ha acabat. L’empresa ha mort, l’han assassinada, millor dit. Però per entendre què ha passat, la ciutadania valenciana que majoritàriament ha sostingut amb el seu vot, conscient o inconscientment, als factors –bons o dolents- d’aquest crim s’hauria de fer una pregunta. Una ciutadania que, a més, ha pagat i pagarà amb impostos aquells prop de dos mil milions d’euros que ha costat la festa dels populars a RTVV.
           La pregunta és: Era precís fer les coses com s’han fet o s’haurien pogut fer d’una altra manera ?
      Els autors intel·lectuals – sent extremadament generosos en la qualificació i acceptant que siga compatible tancar mitjans de comunicació i l’intel·lecte – del tancament de RTVV segurament diran que era inevitable, que calia triar entre prioritats i que primer eren la salut i l’ensenyament. Les mentides al nostre país no passen factura política encara, ni sembla que arriben a pecat venial per als creients.
          Però les coses mal fetes no són una qüestió de fa mesos, les coses mal fetes a RTVV són de fa anys, de fa lustres. El problema té un origen llunyà en el temps. I el PP que havia creat el problema inflant la plantilla amb desmesura volgué fer creure que els culpables érem els treballadors. Com deia fa uns dies Esperança Camps, els treballadors de RTVV no ens hem reproduït per espores i si hi havia un excés de plantilla fou perquè el PP i els directius que nomenava en la Radiotelevisió Valenciana contractaven per damunt de les possibilitats dels valencians i, a més,  a gent pròxima a ells. Si hi havia personal que no treballava no era per pròpia voluntat si no perquè els directius tenien altres interessos, tot i que hi havia professionals qualificats dins l’empresa preferien encomanar la faena fora, gastant diners innecessàriament. Si l’audiència abandonava la RTVV era perquè els directius programaven pèssimament. Si els ingressos disminuïen i els deutes augmentaven no era perquè els treballadors gastaren a pólvora de rei o se’ls emportaren a cabassos. Si no perquè els diners anaven a parar a societats anònimes esportives, al muntatge d’esdeveniments religiosos i, jo afegiria, pecaminosos; i a pagar periodistes fidelíssims que cantaren les excel·lències de la política del PP valencià. Aquests últims, els que ara defensen per les tdt party que les televisions autonòmiques no tenen raó de ser.
          El problema de la baixada de l’audiència, de la pèrdua de diners en finalitats no massa lícites o de l’excés de personal s’hauria pogut solucionar ? I tant que si. Fent les coses de la manera contrària a com es van fer. No cal ser massa llestos per a, en cas d’una baixada tan espectacular de l’audiència, modificar la programació i la línia informativa. D’això, en són una prova les últimes setmanes d’emissió de Canal 9, tot i què, periodísticament parlant, deixava molt que desitjar la sobreactuació i l’escoratge en sentit contrari dels informatius dels últims dies. Molt lluny de la informació veraç, objectiva i plural, desitjable.
          Tampoc cal ser un Nòbel d’economia per saber que si tu subvenciones –sense entrar a valorar si són presumptes delictes-  entitats esportives, viatges papals i el sunsum corda; després no tindràs ni per a pipes: pagar nòmines i manteniment, produir programació i totes aquelles despeses corrents pròpies d’uns mitjans de comunicació.
        I de l’excés de personal què podem ir ? Doncs que tampoc hi hagué voluntat de solucionar-lo. El Consell, el PP i Fabra tenien i tenen instruments legals per reduir el nombre de treballadors de l’empresa, clar que sí. El que ni podíem consentir els treballadors, ni els representants sindicals ni els jutges, és que ho reduïren de manera capriciosa: aquest el vull, aquest no m’agrada. Però aquesta gentola que s’ha pensat que són els amos de l’empresa ? Ells estan on estan per a governar i per a dirigir, però complint les lleis. Si hagueren tingut voluntat de solucionar el problema de personal que ells mateixos havien creat, haurien establert uns criteris objectius en el primer ERO i els tribunals els haurien donat la raó.  

          Ara, el primer dia de la campanya electoral arribaran 1438 burofax comunicant als treballadors – que hem estat sis mesos cobrant sense que ens deixaren treballar-  que la seua relació laboral amb RTVV ha finalitzat. I què esperaran el PP i Fabra, de la ciutadania valenciana, un fort aplaudiment ?
         

dimarts, 14 de gener del 2014

Mocions, emocions i manipulacions



          Com sabeu,  alguns ajuntaments valencians s'han pronunciat sobre el tancament de RTVV a través mocions presentades generalment pels partits de l'oposició i que, en alguns casos, han obtingut el suport dels regidors del PP i en altres no.

          L'Ajuntament de Llombai, el meu poble, va votar a favor de la moció presentada per Independents per Llombai que demanava  la reobertura de la RTVV per 10 vots a favor i una abstenció d'un regidor popular; mentre que al poble on visc, Alfarb, una moció semblant va estar rebutjada gràcies als cinc vots del PP enfront dels quatre vots afirmatius d'Iniciativa pel Poble, el grup de l'oposició que l'havia presentada. 

          Amb tot, - i entrem ara en l'apartat de les emocions- m'ha dolgut molt més l'abstenció del regidor popular de Llombai que els cinc vots negatius dels regidors populars d'Alfarb, que sense voler menysprear-los, m'atrevisc a qualificar d'irrellevants. I considere més dolenta l'abstenció d'un sol regidor de Llombai perquè ha vingut de qui ha vingut: Fernando Argente. I vull dir-ho clarament perquè m'agrada dir les coses clares i directes.

          Fernando Argente ha estat des de la seua fundació i durant molts anys, director de l'Escola Familiar Agrària La Malvesia de Llombai, un centre educatiu especialitzat en ensenyament de tècniques agràries molt arrelat a la zona i vinculat a una prelatura religiosa molt coneguda. L' EFA La Malvesia ha rebut durant els 24 anys d'existència de RTVV una atenció puntual als espais informatius, tant en l'època de govern del PSPV com posteriorment amb el PP. Encara recorde una visita que féu Fernando Argente al centre de producció de programes de Burjassot i com jo el vaig acompanyar personalment a parlar amb els periodistes de l'espai El Camp que s'emetia dins de l'informatiu de migdia. Recordar açò encara ha fet més dolguda l'abstenció de Fernando Argente en la votació d'una moció a favor de la continuïtat de les emissions de RTVV.

          Recorde també, un fet anecdòtic que té com a protagonistes a RTVV i, indirectament,  l'escola La Malvesia, que em ve de gust recordar en aquests moments. En el període en què Zaplana presidia la Generalitat Valenciana; el seu sogre, el polític Miguel Barceló presidia el Consell Valencià del Moviment Europeu, una entitat encarregada de la promoció de la unitat europea a terres valencianes. En aquells dies, la premsa valenciana féu pública la inauguració de la primera avinguda d'Europa de tota la Comunitat Valenciana a Llombai amb la presència del polític Barceló. I Canal 9 envià un equip a cobrir l'acte d'inauguració de l'esmentada "avinguda".

          La realitat fou una altra ben diferent. El què inaugurà el senador Barceló, sogre de Zaplana, i que va cobrir informativament un equip de Canal 9 desplaçat ex profeso a Llombai, fou una placa col·locada, portes a dins dels terrenys de l'EFA La Malvesia de Llombai que retolava l'entrada a l'esmentat centre educatiu com a "Avinguda d'Europa", com encara huí en dia es pot vore. 

          He de dir que l'alcaldesa de Llombai, aleshores, era Monserrat Forés (PRSV) i desconeixia absolutament els detalls d'aquell acte, com es va publicar a la premsa del moment. L'Ajuntament de Llombai, única institució legalment responsable de la denominació de les vies públiques del municipi, tampoc no sabia res, ni havia pres cap acord en aquest sentit. I a hores d'ara, Llombai encara no té cap via pública oficialment dedicada a Europa. 

          L'anècdota il·lustra sobre els tipus de manipulació. Quan es parla de la manipulació informativa a la ràdio i la televisió autonòmiques valencianes, es fan més referències a l'ocultació o el falsejament de notícies que a la magnificació de fets discutiblement noticiables o, directament, a la invenció de notícies inexistents, com és el cas de la que hem comentat.