diumenge, 20 d’octubre del 2013

Pardal que vola, a la cassola




          Tota una declaració de principis, la que fa la cap d'informatius del canal NOU, en una entrevista al diari Levante-EMV de huí. El periodista li pregunta si està aprenent valencià i ella li contesta que no, però que sap dir alguna cosa. Sap dir alguna cosa, com ara: Pardal que vola a la cassola i després riu, segons l'acotació que fa el periodista. Després diu allò que diuen tots aquells als que el valencià els importa una figa palera: Amo Valencia....cuando un valenciano me robó el corazón  y lo deje todo.

          La veritat és que llegint l'entrevista hi ha molt motius per calibrar la catadura moral d'aquesta senyora que abans no consumia Canal 9, tret d'algun moment ocasional; que està convençuda del seu paper terapèutic dins de l'empresa ja que no té cap amic afectat per l'ERO i ha vingut a posar l'empresa cap per avall. Evidentment, no assumeix el llegat anterior de l'empresa i per tant se sent amb les mans lliures. I enumera els principals èxits de la nova direcció: canvi d'organigrama -amb alguns càrrecs més vells i viciats que la tos-; firma d'un contracte programa - firmat fora de termini i de mala manera-; modificació dels horaris laborals - amb una sanció de la inspecció de treball-; fusió de dues cadenes -quan realment és el tancament d'una cadena no la fusió de dues- i avançar l'hora d'emissió de la segona edició de l'informatiu - titànica missió per a la qual ha hagut de vindre ella des dels Madriles-. La Maragda encara li amolla al periodista una pregunta retòrica: ¿Què más se puede hacer para que la gente confie en que esto es una empresa nueva ? ¿ Por que no nos dejáis ?

          El summum del cinisme i la caradura és quan diu que està farta de l'accident del metro i desvia la responsabilitat del tractament manipulador al comité d'empresa: ¡ Que lo hubiera pedido antes ! diu la Velasco referint-se al perdó que demanà el comité d'empresa a les víctimes. Velasco hauria de saber que el comité actual està només un parell d'anys i que l'anterior era un comité d'empresa fet a mida de l'empresa. També hauria de saber que les seccions sindicals que conformen la majoria del comité actual han denunciat fins a l'extenuació la manipulació informativa i també hauria de saber que si el comité demanà perdó no és perquè tinguera alguna responsabilitat en el tema si no perquè té una immensa dignitat i dóna la cara que no ha volgut donar ni la direcció anterior ni l'actual. Tot això ho hauria de saber la Velasco, i ho sap.

          Després justifica els centenars de milers d'euros gastats en canviar els decorats dient que no podien eixir amb els mateixos decorats, que no s'havia fet res des del 1989 i que el canvi de decorats servia per a despertar l'autoestima de la gent que s'ha quedat. Sobre això sap la maragda que hi ha ja molta literatura sobre la mimetització dels nous decorats, dels escenaris electorals del PP i de les tonalitats que va emprar Fabra en el sarao de la societat civil de fa uns dies. Sabeu allò de "tots a una veu", doncs ací és tots a un color.

          En fi, una entrevista sucosa en la vespra de l'inici del judici que decidirà sobre la vida i el futur laboral de prop de mil persones. Amb tot, jo em quede amb la frase que ens serveix de titular Pardal que vola a la cassola. Només em queda un dubte, què representa el pardal ? El càrrec o algun atribut ?