dijous, 22 d’agost de 2013

Per què tant d'acarnissament ?

          

          Ha transcorregut un any d’aquella nit que passàrem al ras, a la Gran Via de València, els treballadors i les treballadores de RTVV. Era el 21 d’agost i el Consell d’Administració havia de decidir que feia amb aquell expedient de regulació d’ocupació que havien deixat enllestit els advocats de Garrigues i els directius de RTVV. Fou una nit d’agost feixuga. El calor fou sufocant durant les hores que ens vam mantenir sobre l’asfalt. La tensió, els nervis, la indignació, els plors i perquè no dir-ho també els riures, les abraçades i la solidaritat es barrejaven.

            Van passar lentament les hores fins que la foscor va caure sobre València i es sobrepassaren llargament les dotze de la nit. I, després, el desenllaç: la majoria representada pels consellers triat pel Partit Popular havia aprovat l’expedient que anava a deixar una plantilla de personal reduïda en les seues tres quartes parts.

            Finalment, com havia ocorregut unes setmanes abans, va vindre l’eixida d’aquells que ens havien condemnat a l’atur i la reacció, justificada, del llançament d’ous, botelles d’aigua, etc. en aquesta ocasió sobre els vehicles que els evacuaven. No s’atreviren a eixir a peu pla. Quina misèria de polítics, aquells que han de fugir dels ciutadans !  Quina immundícia de “servidors públics” que cobren del poble i només escolten les ordes que venen directament de dalt !  Quin fàstic ! Quins ois !

            Ha passat un any i en aqueix temps, aquells que aprovaren l’ERO han deixat el Consell d’Administració; els directius de RTVV que participaren en la desfeta, han estat destituïts i els advocats de Garrigues hauran cobrat els honoraris convinguts i han deixat pas a advocats d’altres despatxos. Sembla com si s’hagueren repartit la faena. Els treballadors han estat acomiadats, tret d’uns dos-cents que s’han recuperat, com era previsible, de les llistes de la massacre laboral; mentre l’empresa ha seguit el camí d’una lenta agonia.

            Una agonia que contrasta amb les paraules que, de tant en tant, amolla la nova directora general i la nova presidenta del Consell d’Administració que, ves per on, són la mateixa persona. Que bonic, jo dirigisc i alhora controle la direcció !  Això se’n diria separació de poders ? Bones paraules de la senyora Vidal que no vol saber res, anterior a la seua arribada, de l’empresa que ara dirigeix. Ja s’han encarregat els polítics del PP de fer una nova llei i una nova empresa que, dient-se igual a l’anterior, no vol carregar amb el passat certament obscur de la seua antecessora.

            Però el PP i la senyora Vidal haurien de saber que la nova RTVV no pot construir-se sobre fonaments fets damunt de fosses comunes on reposen laboralment parlant els cadàvers de més de mil treballadors i treballadores. Hauran de saber que mai de la vida podrà haver una reconciliació sobre aqueixos principis.
           
            Després d’un any de maltractes i assetjament laboral, i després dels comiats; em volta pel cap un dubte: No sé on volen arribar empresa i PP fent les coses tan malament.

            A les portes d’un judici al Tribunal Superior de Justícia Valencià, cada cosa que fa malament l’empresa és un argument més a favor de la nul·litat de l’ERO.  L’incompliment dels terminis legals de la negociació; els barems subjectius; la ubicació arbitrària dels treballadors en les diferents empreses, segons els interessos empresarials; les modificacions de l’ERO sobre la marxa i tantes altres irregularitats donen força als acomiadats i lleven la raó al PP i a l’empresa. Sembla com si empresa i govern del PP anaren muntats en un vehicle a tota velocitat directes al precipici.

            Un any després d’aquella llarga nit, que ha durat tres-cents seixanta-cinc dies, només voldria llançar una pregunta als #lladrEROs:  Per què tant d'acarnissament ?


Imatges de l'eixida dels consellers del PP




dissabte, 10 d’agost de 2013

El silenci de Ràdio Nou i el discurs de la mantenidora







"Marc incomparable" on féu el discurs la mantenidora

               La realitat s’entesta dia a dia a desmentir de manera reiterada les interpretacions interessades que fan algunes persones de la situació política, social o econòmica. El discurs oficial del poder va per un costat i la realitat quotidiana va per un altre ben distint.

            Amb dos o tres hores de diferència com a molt, coincidien en el temps dues circumstàncies relacionades amb RTVV. Dissabte de matinada, Ràdio Nou deixava d’emetre durant sis hores per manca – fruit dels comiats de l’ERO - de tècnics  que podrien haver solucionat un problema puntual; mentre una presentadora de Canal  9, Amparo Cervera, cantava les excel·lències de la nova empresa de ràdio i televisió pública dels valencians en l’acte de presentació de la Reina de les Festes de la població riberenca de Catadau, on l’assalariada de Canal 9, actuava de mantenidora.

            Del silenci de Ràdio Nou només dir que no per previsible, resulta menys indignant i encara més pensant en aquells tècnics de la ràdio autonòmica que estan sense feina des de finals de l’any passat.

            Pel que fa a la presentadora, degué de pensar com ha dit recentment el futbolista del Reial Madrid, Cristiano Ronaldo, que no està bé escopir en el plat on menges. Potser siga així. Però jo afegiria que tampoc està bé escopir sobre les víctimes de la massacre laboral més gran del País Valencià i sobre les seues famílies. Perquè posar-se a cantar les qualitats d’una empresa amb més de mil tres-cents milions d’euros de fallida, amb una audiència sota els mínims exigibles, amb ex directius imputats en el cas Gurtel, amb un ex directiu imputat per presumptes delictes sexuals contra tres excompanyes seues i amb més de mil famílies afectades per un expedient de regulació d’ocupació que no ha seguit les mínimes garanties legals; i no tindre unes poques paraules de solidaritat amb els acomiadats resulta com a mínim inclement. Per no utilitzar adjectius més adients i contundents.

            No era el lloc ni el moment d’haver llançat improperis, d’altra banda merescuts, a la ràdio i la televisió autonòmiques i els seus directius passats i presents. Era el moment i el lloc d’haver obviat el tema per molt de catxé social que puga donar-te ser una cara visible d’una televisió –que d’altra banda agonitza – davant dels teus conveïns.  Hi ha mil temes als quals recórrer per a un acte protocol·lari com la presentació d’una reina de les festes. Però esmentar un tema tan sagnant, com és la televisó autonòmica, i fer-ho des del costat dels botxins, de manera sesgada, no té nom. No està bé.

            La pràctica democràtica aconsella que quan una persona és convidada a fer un parlament en un acte municipal no partidista, el discurs ha de ser pulcrament respectuós amb la diversitat de pensaments i de maneres de vore les coses. El fet que la intervenció de la presentadora de Canal 9 al seu poble, provocara reaccions negatives en l’auditori , tot i que no es van deixar sentir en aquell moment, denota un parell de coses. Una, el discurs estava mancat de la suficient pluralitat per no ofendre a una part de l’audiència i, dos, afortunadament, tots no fan igual i aquells que es van sentir molestos per les paraules de Cervera, van demostrar tindre una educació democràtica que altres no tenen.