divendres, 22 de febrer de 2013

RTVV: Despedida y cierre, carta d'ajust i inici de l'emissió.

 

          L'empresa pública on he treballat els últims vint-i-tres anys i set mesos, RTVV, m'ha fet fora. Han sigut prop de vint-i-quatre anys de treball després de guanyar unes oposicions que em van convertir en treballador fix laboral al servei d'una empresa de  l'administració autonòmica valenciana.  De tots els companys de categoria laboral que aprovaren juntament amb mi aquelles primeres oposicions apenes en queda un a l'empresa.
 
     Recorde que quan Eduardo Zaplana va guanyar les eleccions autonòmiques per primera vegada, un militant de base del PP d'Algemesí, de nom Valentín Pérez -m'agrada parlar amb noms i cognoms-, amb qui vaig coincidir algunes vegades en cercles familiars, em va vaticinar que els nous gestors autonòmics anaven a tirar al carrer els treballadors que fins aquell moment tenia la ràdio televisió valenciana. Valentín, que no es caracteritzava per la seua continència verbal, crec que confonia els desitjos amb la realitat, ja que parlava d'oida, sense tindre informacions certeres. No obstant això, menejava una part de raó i el govern popular de Zaplana va iniciar un procés de privatització contra el que vam lluitar i guanyar els treballadors. D'aquella època és el lema "Volem Canal 9 pública, en valencià i de qualitat".



          Fracassat aquell intent de privatització -externalització en deien els del PP-, es va iniciar un segon procés que ha durat molt més en el temps però que ha caminat amb més fermesa i seguretat cap al final desitjat per Zaplana: servir en safata la ràdio i la televisió autonòmiques valencianes a determinades empreses privades. El pla traçat incloïa -com s'ha fet amb el Cabanyal o amb l'educació o la sanitat-, un deteriorament programat, que fes més justificable le reforma urbanística - en el cas del Cabanyal - o el pas a la gestió privada en l'educació o la sanitat. A RTVV s'inicià un creixement exponencial del deute que ens posava els pèls de punta als treballadors cada vegada que sentien parlar de la formalització de nous préstecs.

          Amb l'arribada de Pedro Garcia a la direcció general, el tema del deute va crèixer molt més, barrejat amb els presumptes delictes de corrupció que ara tracten d'aclarir els tribunals relacionats amb la visita del Papa; o les enormes despeses relacionades amb els drets del futbol o amb la Fòrmula 1.

          Després vingué el període del madrileny José López Jaraba i entremig  la caiguda del sàtrapa Sanz. En un país normal, el govern de la Generalitat no s'hauria atrevit a nomenar a aquell pàjaro com a director general ni a l'altre pardalot com a secretari general. Aquest, Sanz, no coneixia la vergonya. Jaraba no coneixia la llengua ni la realitat valencianes. L'únic que coneixia era el poder polític valencià. I eixe poder polític valencià encapçalat, primerament, pel no culpable Camps i després per Alberto Fabra li encomanaren un ERO per deixar una plantilla de treballadors esquifida i insuficient per portar endavant una televisió. Una televisió inviable sinó es contractaven serveis a empreses externes.

          Fabra a través de Jaraba i amb la complicitat dels consellers d'administració del PP - coneguts com la colla de la cabotà- s'ha gastat els diners que no tenia l'empresa ni els valencians, en pagar a diverses  consultores perquè dissenyaren un projecte de desmantellament de RTVV i les seues societats. Un projecte que ha invalidat les formes d'accés a la funció pública canviant baremacions i meritatge només amb la finalitat que es quedaren determinades persones amb noms i cognoms. Ens han sotmés a dos anys d'autèntica tortura psicològica i assetjament laboral. Ha canviat la llei de RTVV que feia necessàries majories qualificades, per una altra llei en què és suficient amb la majoria absoluta i que redueix la presència de l'oposició a  nivell testimonial. I finalment, ha deixat una plantilla al gust del Partido Popular amb les digníssimes excepcions que per uns motius o altres, s'han quedat. Uns per imperatiu legal -cas dels membres del comité d'empresa- i altres com a ostatges de cara a poder negar públicament el sectarisme i la depuració. En descàrrec propi encara podrien dir que han tirat a treballadors "dels seus",  però no ens enganyem amb eixos números no cabien tots els seus.

          L'ERO de RTVV ha sigut un ERO per motius polítics i de negoci. Quan dic motius polítics ho dic en contraposició a motius econòmics o organitzatius i quan dic motius de negoci ho dic per les empreses amigues del PP que estan "a la joca" - expressió que li agradava molt al sàtrapa Sanz- per repartir-se el pastís. L'ERO és a la història de RTVV allò que, quan la televisió tancava per la nit, es deia "Despedida y cierre". 

          Indefugiblement ara ve l'època de la "carta d'ajust", un període de reflexió, de lluita jurídica i de preparació del projecte que tombe per terra el model sectari que tant necessiten els populars per continuar el seu negoci. I en aquest moment és on ha d'intervindre la política en majúscules. Una política que torne la televisió i la ràdio dels valencians a la societat valenciana, com un mitjà plural, en valencià, de qualitat i sense  manipulació. I quan això arribe serà l'hora d'un nou "inici de les emissions".

          Mentrestant, els contribuients hauren de pagar la desfeta primer i la reconstrucció després. Però com diu, amb molta sorna, una amiga: Per a això els hem votat.

 
 

diumenge, 17 de febrer de 2013

El teletext de RTVV i la colombicultura





               
     
          Tal i com s’acosta l’eixida de l’empresa on he treballat els últims 23 anys i set mesos em venen a la memòria  records que, d’alguna manera, m’ajuden a suportar la indignació que provoca l’actitud dels irresponsables que han dirigit l’empresa i l’han conduïda a la ruïna, distanciant-la de la població a la qual presumptament servien, manipulant la informació i balafiant els diners de tots els valencians.
 
            Un d’eixos records és l’anècdota de la concessió de la insígnia d’or al mèrit colombicultor que  la Federació de Colombicultura de la Comunitat Valenciana tingué a bé concedir-me i que conte públicament huí per primera vegada, quasi deu anys després. Una anècdota que sumada a altres tantes conformarà a poc a poc la categoria, del què ha passat a RTVV.
 
          Durant un temps, des del Departament de Planificació, em van encomanar la coordinació de continguts i del personal del teletext, integrat en aquella època a la Unitat de Nous Suports Audiovisuals. El teletext, com sabeu, és un mitjà informatiu que, a través de la pantalla del televisor, proporciona als espectadors informació  a través de textos i que en el cas de RTVV s’estructurava en quatre gran apartats: Programació, Informació, Guia i Servici públic.
 
Fruit d’un encontre casual amb el president de la Federació de Colombicultura de la Comunitat Valenciana, Juan Vilches del Barco, al campionat local d’Alfarb en honor de José Luis Juanes, vaig oferir les pàgines d’informació esportiva del teletext a la Federació,  perquè publicaren les classificacions dels campionats provincials i de la Comunitat Valenciana. No havia tingut cap relació directa amb la colombicultura, però conscient de l’enorme implantació d’aquesta pràctica esportiva a les comarques valencianes, vaig considerar que el teletext podia fer un gran paper com a servei públic i  durant el temps que em vaig encarregar del teletext, els aficionats a la colombicultura pogueren consultar-ne les classificacions puntualment.
 
La informació sobre colombicultura del teletext donava la possibilitat de consultar les classificacions en qualsevol moment i des de qualsevol lloc a través d’un televisor. Recorde la imatge d’un grup de colombaires reunits en el casino d’un poble– on tenen la seu social-  mirant al teletext de RTVV la classificació del campionat provincial. Aquella imatge, que reunia la tradició dels coloms i la tecnologia del teletext,  em confirmà que aquest era un mitjà de comunicació molt apropiat per a l’esport del colom. A diferència dels diaris en paper, al teletext la informació sobre els coloms es mantenia fins que es produïen canvis en les classificacions; i a diferència de les pàgines web, el teletext era de fàcil consulta en un aparell de televisió des de la seu de la societat de colombicultura o còmodament des del sofà de casa. Els mòbils encara no tenien les aplicacions de hui en dia i el perfil dels colombaires tampoc era d’usuaris habituals de la xarxa.
 
Aquella inclusió de la colombicultura al teletext no cal dir que va satisfer i molt als aficionats de totes les comarques valencianes, com ho demostraven un mes darrere d’un altre les dades d’audiència del teletext. El president autonòmic Juan Vilches va voler agrair-m’ho i em va convidar al dinar de cloenda del Campionat Provincial de València de Benavites, que va tindre lloc a un restaurant de la platja de Canet d’En Berenguer. I a les postres, totalment de sorpresa, anuncià que em concedien la insignia d’or al mèrit colombicultor com a encarregat del teletext de Canal 9 per l’atenció que s’estava  donant a aquest esport. En aquell dinar hi eren presents dos destacats polítics del PP i, el veterà Rafael Maluenda, portaveu adjunt del grup del PP,  i el versàtil Serafín Castellano que en aquell moment tocava el pal de la Sanitat al govern valencià.
 
          Vaig deixar l’encàrrec de coordinar els continguts quan arribaren canvis al departament i els nous responsables  i els que quedaven de l'anterior equip -que em recompensaren el treball fet amb la major de les indiferències- no tardaren ni un mes en eliminar eixa informació del teletext. Ni tan sols les etèries promeses de promocionar la colombicultura de Maluenda i de Serafín Castellano, van ajudar a mantenir les pàgines dels coloms. No crec ni que fos intencionadament, era més cosa d’ignorància i una prova més del tradicional distanciament entre els directius de l’empresa i la societat valenciana, plural i diversa, tot i wque adormida. Un distanciament que,  juntament amb la descarada manipulació informativa,  són alguns dels fets que més ha contribuït a que gran part de la població valenciana haja deixat de considerar com a pròpies a la ràdio i la televisió autonòmiques.