dijous, 19 de juliol de 2012

Els meus encontres amb Vicente Sanz

Sanz amb la seua dona, la diputada del PP, Esther Franco,
el dia que anà a declarar als jutjats de Paterna. A la foto falta
Consuelo Solá que els acompanyava aquell dia.

          Seguint l'exemple de l'amic Salvador Dolç que ha publicat al facebook la seua única trobada amb Vicente Sanz, personatge sinistre, com el que més, que va controlar la política de personal de RTVV durant molt de temps, a la manera siciliana; vull contar els meus encontres amb el personatge.  Són anècdotes sense massa importància però que donen una idea de com era el seu estil. Un estil en el qual alguns encara s'inspiren.

         D'entrada cal advertir que Sanz coneixia tots els treballadors amb noms i cognoms, i molt més si depenies, segons l'organigrama, d'ell. No recorde l'any però devia ser després del 2000, quan es produí un primer encontre amb Sanz. Jo esperava algú a un corredor de l'edifici de Burjassot i passà ell, amb el seu posat de paó, i em va preguntar assenyalant-me amb el dit:

- Tu eres Alcañiz ? 

          Aquesta anècdota Alcañiz, un periodista de la casa i membre del comité, no la coneix. Cal dir que Alcañiz havia sigut editor de l'informatiu de migdia de TVV durant molt de temps i a més tenia una columna setmanal amb foto i tot  a Levante-EMV, per tant era difícil que Sanz, que coneixia a tots,  no el coneguera. Era, evidentment, una pregunta  per vore com reaccionava jo. No sóc cap valent però vaig decidir no entrar al joc i li vaig contestar:

- Si, sóc Alcañiz.

          L'aparició d'una tercera persona en aquell espai, desvià l'atenció de Sanz i donà per acabat l'encontre.  La segona trobada es va produir poc de temps després en circumstàncies similars. Un corredor, una conversa que s'inicia, irrupció d'altres persones i final de la conversa.  Vicente Sanz es dirigí a mi, fingint que no recordava el meu nom:

- Tu eres....? - va dir posant cara de desmemoriat.
- Jo sóc Alcañiz. - Li vaig contestar.

          La tercera vegada que vaig parlar amb ell, ja havien passat alguns anys de les anteriors. Jo estava destinat al canal internacional, TVVi. Recorde que era divendres i coincidírem a l'ascensor quatre persones: Vicente Sanz; la directiva que en aquell moment no era honorable, Lola Johnson; una productora i jo. La conversa es va produir en el trajecte d'ascensor entre la planta baixa i la segona planta. Sanz em preguntà:

- Tu ara on estàs ?
- Estic a TVVi.  - Li vaig contestar i de seguida em va retrucar:

- Tu estàs ahi molt amagadet i jo no sé res de tu. Algun dia m'encarregaré de tu. - i finalitzà el que semblava una amenaça en tota regla.

          No sóc cap valent, però li vaig contestar mentre baixàrem la productora i jo, i es tancaren les portes de l'ascensor:

- Vols dir que he de començar a tremolar ? -No sé si va arribar a sentir-ho.

          La productora i jo no ens ho podíem creure. La Lola Johnson, que ara té el tractament protocolari d'honorable, no va obrir la boca, callà com..., deixem-ho estar. Ho vaig contar als companys i al meu director que, sensible i previsor com era, em va dir que li escrigués un correu electrònic contant-li fil per randa el que havia passat. I que en cas que aquella amenaça es materialitzara en algun moment, ell trauria el correu electrònic com a prova.

          Mai més vaig tornar a parlar amb aquell personatge, però el dia que em vaig assabentar de les denúncies que tres treballadores havien presentat contra ell per presumptes delictes sexuals, no vaig dubtar que això era cert. Vistes amb la distància del temps les meues trobades amb Sanz, no passen de ser simples anècdotes. Sobretot si les comparem amb els abusos sexuals o amb altres amenaces que podria haver fet a treballadors que no estigueren passant un bon moment anímic o que no tingueren la sort de tindre un director com el que jo tenia en aquell moment.