Sensacions: bolsos i literatures

          Tinc una sensació estranya. Lliges el diari i la merda ix a cada notícia. I quan més lliges més merda hi ha al voltant de tots nosaltres. De nosaltres, els valencians. Si volguérem comentar tots els casos dignes de comentari no tindríem prou hores al dia. I després veus, per contra, que les autoritats valencianes van per la vida com si no passara res. És com aquell que es veu perdut, acorralat davant d'un precipici i no veu altra eixida que tirar-s'hi. El que passa és que quan un polític valencià continua endavant, tirant-se al precipici, ens arrossega a tots els ciutadans i la gran diferència és que ell porta paracaigudes i nosaltres, no.

A Rita li compren un "bolso"
          A les gravacions del judici dels trajes de Camps i Costa s'ha pogut escoltar una en què el Bigotut diu que va a compar-li a Rita un "bolso" dels caríssims, com a regal de Nadal. Diu que porten quatre anys  fent-li un detallet i no van a deixar el costum. "No ens dóna res, però tampoc ens fa res en contra", diu Bigotes. Més val prevenir que curar. Ella, Rita, contesta l'endemà que portar un bolso de Louis Vuitton - que deu valdre 200, 300, 400, 500 o molts més euros - és una cosa normal. I jo afegisc: normalíssim, pel mercat central un mati qualsevol veus a les modestes votants valencianes del PP amb un bolso de Vuitton penjant del braç.
          L'alcaldessa de la veu ronca i del caràcter bronco també es permet dir a la premsa que "Si ahorráramos todos iria mejor" amb motiu de la publicació de la seua declaració de béns. Que em diga la señorita Barberà com pot estalviar una família que no tinga els ingressos que té ella si damunt de no poder arribar a final de mes, l'ajuntament li puja els impostos, el transport públic i tantes altres coses...


El Premi de les Lletres Valencianes per a Mario Conde

          Una ciutat que per inaugurar un cicle literari tirà mà d'un exbanquer que acaba d'eixir de la presó per delictes econòmics, és una ciutat malalta, indigna i inculta. O, almenys, ho són els seus governants. Doncs això ha passat a València. Després que l'exbanquer amb antecedents penals, Mario Conde, inaugurés al Palau de la Música de València un cicle titulat Literatura al Palau, no m'estranyaria res que el Consell de la Generalitat atorgués el pròxim Premi de les Lletres Valencianes al senyor Conde.
          El Palau de la Música de València depén de l'Ajuntament de la ciutat i té com a màxima responsable a una senyora que li diuen Mairen Beneyto. Per dalt de la Beneyto està Rita, l'alcaldessa, i com a presentadora de l'acte actuà una dona major que li diuen Fernanda, Fernanda Zabala. Aquestes tres dones deuen tindre un concepte de cultura, i de vergonya, molt allunyats de la definició que dóna el diccionari.

          Per hui ja ho tenim bé, que la merda només d'esmentar-la ja embruta.