Molt Honorable Sr. President de la Generalitat Valenciana:
Sr. Alberto Fabra:
Dirigint-me a l'alta institució que presideix, no puc iniciar aquest escrit sense el tractament protocolari del càrrec que ocupa, una institució que respecte i tinc en la més alta consideració. No puc dir el mateix de la seua persona i d'altres que l'han precedit.
El motiu que em porta a dirigir-me a vosté no és altre que l'ERO ( Expedient de Regulació d'Ocupació ), que l'administració que presidiu ha aprovat per al grup RTVV, en el qual treballe des de fa 23 anys. Vaig aprovar una oposició accedint a un lloc de treball com a laboral fix en un procés públic i obert. Vaig poder presentar-me a aquest procés perquè havia cursat una carrera superior i, a més, havia fet uns estudis d'especialització posteriors a la llicenciatura. Vaig aprovar l'oposició, el tribunal de la qual estava format pels membres del Consell d'Administració dels diversos partits parlamentaris valencians. He treballat durant 23 anys i he demostrat àmpliament la meua professionalitat i polivalència, durant les diverses direccions generals i en diversos departaments.
Jo pensava, Sr. Fabra, que les regles del joc eren la base de la democràcia; que l'accés a la funció pública s'havia de guiar pels principis legals d'igualtat, mèrit i capacitat. I que els treballadors no tenim perquè pagar les conseqüències de la mala gestió dels directius de les empreses públiques, ans al contrari, els directius dolents -pensava- havien de ser castigats amb el cessament i l'acció de la justícia sobre ells. Jo pensava, també, que els governants dins la legalitat poden fer canvis en l'administració i el que huí és públic, demà pot ser privatitzat, puga jo estar-ne d'acord o no. Però també pensava que els canvis no s'haurien de fer carregant la responsabilitat i les conseqüències en els treballadors. Només un exemple molt pròxim: el procés de gestió privada de la sanitat valenciana que s'inicià a Alzira, va mantenir l'estatus públic dels treballadors que tenien una plaça en propietat fent-lo compatible amb el nou model de gestió. Vosté, per contra, extingeix aquells llocs de treball ocupats per oposició i manté els llocs de treball més precaris.
A RTVV, no sé si apressats per la paupèrrima situació econòmica valenciana la cosa ha fet un pas endavant més, ajudats pel suport legislatiu del govern de Mariano Rajoy. Em dirà, segurament, que a l'actual situació econòmica valenciana ha contribuït l'insuficient finançament de l'anterior govern central. Però no li ho accepte, perquè estant d'acord en què el finançament és veritablement insuficient, qualsevol polític ha de ser responsable i no balafiar els diners públics -i menys els que no té - i després excusar-se en què no rep suficients diners de l'estat. A més, la ruïna econòmica de la televisió valenciana comença amb el seu partit, molt abans de Zapatero. No em valen excuses.
A RTVV a més de balafiar-se els diners que no teníem, s'han fet altres coses que ens han abocat a la situació de dèficit que tots coneixem. A RTVV s'ha manipulat la informació en benefici, ad majorem gloriam, del seu partit i, encara més, de la família dominant en cada moment. I com he estat alguns anys he vist de tot amb els meus ulls. Recorde que en l'època de Zaplana, Rita Barberá era un personatge polític inexistent en la RTVV. També recorde que amb totes les anades i tornades del cas Gürtel, Ricardo Costa provà la medicina de la RTVV, que silencià una roda de premsa de qui en aquell moment tenia un peu dins i un altre fora del PP, mentre totes les televisións espanyoles connectaven en directe amb el que era el punt informatiu d'aquell moment.
A RTVV s'ha augmentat la plantilla desmesuradament. A l'època del pacte del pollastre, aquell de Zaplana i Lizondo, s'inicià una cacera de bruixes que arraconà a professionals que hi havia en aquell moment i col·locà a altres considerats pels directius com més pròxims. Alhora, la manipulació política motivava que molt valencians es desentengueren d'una televisió i una ràdio pròpies. En aquella època prengué vol un altre personatge, de maneres sicilianes, que feia i desfeia a la seua voluntat a RTVV i de qui no poguérem deslliurar-nos fins que fou denunciat per tres treballadores per presumptes delictes sexuals, anys després.
Mentrestant a RTVV, el desgavell ha continuat. Les despeses augmentaven i el dèficit econòmic es desbocava sense cap voluntat de reduir-lo. L'exemple més clar és el centre de producció de programes d'Alacant, construït per RTVV en un solar aliè del qual, crec, encara avuí es paga lloguer i del qual voldria conèixer el nom del propietari que cobra el lloguer. La privatització fracassava en els tribunals després que els treballadors, alguns treballadors, peleàrem de debò. Els transvassament de càrrecs entre la Generalitat i RTVV i a l'inrevés ha arribat a la indecència més absoluta: Villaescusa de diputat del PP a frustrat cap d'informatius i a Director General; Sánchez Carrascosa de comunicació de la Generalitat a director de TVV; Genoveva Reig de directora general de Mitjans de comunicació a directora de TVV; Pedro Garcia de Director General de comunicació a Director General; Lola Johnson de directora de TVV a Consellera de Cultura; Nuria Romeral de cap de comunicació del Consell a directora de Ràdio 9; Paula Messeguer de coordinadora del programa DBT a cap de comunicació del Consell, etc. T'imagines que Zapatero hagués nomenat un director general de la televisió espanyola com a ministre o un subsecretari com a director de RTVE ? La que haguéreu armat, Alberto!!
Les ànsies de medrar políticament dels politicastres populars valencians compraven altaveus en mitjans de comunicació madrilenys o els importaven directament a Burjassot amb viatge i estada pagats: Carlos Dàviles, Julians Lagos - que en glòria estiga -, Isabels Durans han campat per TVV com si estigueren a sa casa, cantant les excel·lències dels governs populars. Al mateix temps, per no deixar cap resquici a l'atzar, apessebràveu els periodistes valencians, amb algunes dignes excepcions, amb pseudotertúlies i falsos debats. Recordem aquell deplorable "Blanques o negres" que tancava els informatius de la nit en què dos periodistes feien el paripé de discutir sobre un tema de la manera més inversemblant. No podem oblidar-nos del telefem directament representat per tot el puterio nacional. El PP, els defensors de la Família - eh?, senyor Cotino? - pagant perquè el pendonerio mesetari vinguera cobrant a Burjassot a menjar, beure i altres coses, i ens contara amb qui follava o a qui li havien posat les banyes. I sense oblidar-nos de les Mars Flores, Bàrbares Reys o Cristines Tàrregues, també a la sopa boba a càrrec de tots els valencians. Disculpa, Alberto si he utilitzat un llenguatge massa cru o groller, però és que em calfe i a aquestes altures de la carta crec que podem parlar amb més franquesa i sense tant de protocol.
Heu anat durant anys inoculant-nos petites dosis d'excesos antidemocràtics que han vacunat la societat valenciana contra la vostra manera abusiva de fer, i ara ja troben normal el que en una democràcia occidental seria motiu d'escàndol, de dimissions i de rebel·lió popular.
Ens afirmàveu que vivíem en el millor dels mons i RTVV bé que s'aplicava a explicar-ho als beneïts que volien sentir-ho. I ara quan el sistema ha fet fallida, quan els ingressos no arriben per a tots, després del balafiament en primer lloc l'inclit Eduardo Zaplana, passant per Olivas el breu però intens, per Camps i les seus ínfules zaristes; arribes tu, Fabra. Has llegit com et tutetge ? Has vingut tu Fabra, procedent de l'il·lusionant món castellonenc a salvar-nos de la crisi, a fer microcirurgia econòmica amb tisores de podar, a lo bruto. I com a comparsa portes a la Català i al Ciscar, don José, i als acòlits de les poderoses empreses consultores - Price Waterhouse Coopers i Garrigues- i als escolanets de la RTVV. Veniu tots a salvar-nos la vida i per ajudar-nos, per traure'ns de l'aigua en agafeu del coll i ens ofegueu, sense mirament. I sense cap altra legitimitat que els vots que la gent va oferir-li a Camps en safata
No vos tremola el pols a l'hora de tallar caps, de complir el programa popular ocult, neoliberal a ultrança. S'ha d'acabar com siga amb tot allò que siga públic i privatitzar-ho. És el trofeu, el sacrifici que oferiu al deu Mariano. No us dol que arruineu la vida a més de mil famílies valencianes, no us afecta que durant més d'un any hàgeu sotmés a una veritable tortura psicològica als treballadors de la ràdio i la televisió pública valencianes en un procés ignominiós de neteja ideològica que el parangó més pròxim el té en règims totalitaris.
No cal que et diga, Fabra, que em sent maltractat pel teu govern. No t'he votat, ni et votaré mai de la vida i intentaré, amb totes les meues forces, que governants com tu no tornen mai més a guanyar al meu país. Em considere víctima d'una indignitat i d'una injustícia política del teu govern, amb la connivència i la necessària col·laboració dels teus - o, millor dit, dels de Camps - votants. Amb tot, tinc el convenciment que, malgrat tu i el teu infame govern, eixirem endavant. Els honestos treballadors i treballadores de la RTVV tornarem a guanyar el nostre futur. Les nostres famílies són grans famílies i nosaltres som bona gent.
Jo mentrestant m'oferisc per parlar amb tu, amb el Fabra de Castelló que ha vingut a València a salvar-nos de la crisi i ens porta a la misèria. Quan vulgues i on vulgues em crides, que jo aniré a dir-te quatre cosetes.
Heu anat durant anys inoculant-nos petites dosis d'excesos antidemocràtics que han vacunat la societat valenciana contra la vostra manera abusiva de fer, i ara ja troben normal el que en una democràcia occidental seria motiu d'escàndol, de dimissions i de rebel·lió popular.
Ens afirmàveu que vivíem en el millor dels mons i RTVV bé que s'aplicava a explicar-ho als beneïts que volien sentir-ho. I ara quan el sistema ha fet fallida, quan els ingressos no arriben per a tots, després del balafiament en primer lloc l'inclit Eduardo Zaplana, passant per Olivas el breu però intens, per Camps i les seus ínfules zaristes; arribes tu, Fabra. Has llegit com et tutetge ? Has vingut tu Fabra, procedent de l'il·lusionant món castellonenc a salvar-nos de la crisi, a fer microcirurgia econòmica amb tisores de podar, a lo bruto. I com a comparsa portes a la Català i al Ciscar, don José, i als acòlits de les poderoses empreses consultores - Price Waterhouse Coopers i Garrigues- i als escolanets de la RTVV. Veniu tots a salvar-nos la vida i per ajudar-nos, per traure'ns de l'aigua en agafeu del coll i ens ofegueu, sense mirament. I sense cap altra legitimitat que els vots que la gent va oferir-li a Camps en safata
No vos tremola el pols a l'hora de tallar caps, de complir el programa popular ocult, neoliberal a ultrança. S'ha d'acabar com siga amb tot allò que siga públic i privatitzar-ho. És el trofeu, el sacrifici que oferiu al deu Mariano. No us dol que arruineu la vida a més de mil famílies valencianes, no us afecta que durant més d'un any hàgeu sotmés a una veritable tortura psicològica als treballadors de la ràdio i la televisió pública valencianes en un procés ignominiós de neteja ideològica que el parangó més pròxim el té en règims totalitaris.
No cal que et diga, Fabra, que em sent maltractat pel teu govern. No t'he votat, ni et votaré mai de la vida i intentaré, amb totes les meues forces, que governants com tu no tornen mai més a guanyar al meu país. Em considere víctima d'una indignitat i d'una injustícia política del teu govern, amb la connivència i la necessària col·laboració dels teus - o, millor dit, dels de Camps - votants. Amb tot, tinc el convenciment que, malgrat tu i el teu infame govern, eixirem endavant. Els honestos treballadors i treballadores de la RTVV tornarem a guanyar el nostre futur. Les nostres famílies són grans famílies i nosaltres som bona gent.
Jo mentrestant m'oferisc per parlar amb tu, amb el Fabra de Castelló que ha vingut a València a salvar-nos de la crisi i ens porta a la misèria. Quan vulgues i on vulgues em crides, que jo aniré a dir-te quatre cosetes.
Atentament.
Vicent Climent Ferrando
Expert en Anàlisi Documental de RTVV.
Vicent Climent Ferrando
Expert en Anàlisi Documental de RTVV.
