dissabte, 31 de desembre del 2011

Cap d'any: cacics, hipòcrites, mentiders, corruptes...


Victorino Fabra, el primer cacic de la saga,
de malnom "Pantorrilles".

          Últims comentaris de l'any.
          Una dita popular que m'agrada és aquella que diu: Qui de lluny pareix, de prop no enganya. I referida a l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va com anell al dit. Vosaltres li heu vist el careto ? Què sembla ? Sembla el que és.
          El llibre d'història de tercer d'ESO del meu fill, amb tots els beneplàcits de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, il·lustrava el tema dedicat al caciquisme amb tota la retafila dels "Fabra" de Castelló que han tingut comandament en plaça a la Diputació de la Plana. Tots família entre ells i tots família de Don Carlo. Res més a afegir sobre un cas que ja s'estudia als llibres de text.
          Si que vull referir-me ara a la hipocresia. Ahir divendres hi hagué a Madrid una trobada ultracatòlica a favor de la família i en contra del divorci i de l'avortament. La jerarquia eclesiàstica fa bé a defensar el que creu que és just i necessari. Mitjans en té: trones, ràdios i televisions. El que no hauria de fer és fer gastar a les administracions públiques recursos de tots els ciutadans ( ocupacio de vies públiques, forces de seguretat, neteja etc), en els seus saraos. I tampoc hauria d'oblidar en les seues crítiques aquells personatges públics que diuen una cosa i en prediquen una altra. A mi que no em molesta que la gent es puga divorciar o que puga lliurement avortar, m'indigna en gran manera que els defensors de la família es divorcien o avorten,  o que els curadors d'ànimes i dels bons costums abusen dels menors. I pense que a la jeràrquia eclesiàstica també li hauria d'indignar i, sobretot, dir-ho públicament i combatre-ho.
          El cacic, per cert, està divorciat...
          La mentida, que és també un pecat, per a mi és un gran motiu de desconfiança. El nou govern ha fet tota la campanya electoral durant els últims vuit anys, afirmant i reafirmant que quan governaren els impostos no pujarien.  Doncs bé, a la primera reunió del nou Consell de Ministres, els impostos han pujat, i de quina manera! Primera mentida.
          La segona mentida ha estat dir que han hagut de pujar els impostos perque el deficit està dos punts per damunt de les previsions que havia fet el govern anterior. És a dir, que li tiren la culpa al govern anterior, quan tot el món sap que els principals generadors de dèficit públic són les administracions autonòmiques i locals. I que els valencians, els del País de la Comunitat Valenciana, sóm els més endeutats de l'Estat.
         Ja per acabar, fem un joc. Jo vos dic noms de projectes o empreses i vosaltres penseu si han estat un èxit o han sigut ruïnosos: Terra Mítica, Ciudad de la Luz, Aeropuerto de Castellón, Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Fòrmula 1, Copa de l'Amèrica, Palau de les Arts, Bancaixa, CAM, Emshi, Emarsa... A cada bugada em perdut un llençol, si no hem perdut la dot sencera.
         S'heu parat a pensar amb qui feia negocis, sempre presumptament, Urdangarín ?  Sabia a qui dirigir-se, l'espabilat.
         Que l'any 12 ens siga més propici, si abans no s'acaba el món.

dijous, 22 de desembre del 2011

Rajoy li dóna la raó al diputat Baldoví de Compromís

          Tot feia pensar que Rajoy es va molestar quan el diputat de Compromís, Joan Baldoví, durant la seua intervenció al debat d'investidura va fer una relació dels nombrosos casos de corrupció que presumptament s'han produït a la Comunitat del País Valencià. Fins i tot, la televisió autonòmica deixant-se portar per l'eufòria titulava la peça de l'informatiu de migdia amb la frase: "Rajoy defén la Comunitat Valenciana dels atacs de Baldoví".
          Ahir, després de vore la llista dels nous ministres es pogué comprovar que a Rajoy no li va molestar el discurs de Baldoví, ans al contrari, Rajoy li donava la raó completament al de Sueca  i presentava un govern que fugia de la Comunitat Valenciana, cames ajudeu-me!, com es fuig d'un apestat. Ni un sol valencià al govern. Ni rastre del poder valenciano a Madrid, que tota la vida han reclamat els mitjans de comunicació conservadors. Llàstima que el titular de la televisió autonòmica no resara així: "Rajoy defén Espanya dels atacs de la Comunitat Valenciana".

dimarts, 20 de desembre del 2011

Rita ens torna a fer la Pasqua

          Rita Barberà és d'eixes persones que quan està convençuda d'una cosa no la mou ni un tractor de cadenes. I, com dirien les votants del PP del meu poble, "amb més figa que la que té" ( Déu ens lliure) va decidir donar-li sentit al pont de les Flors de València i canviar les "macetes" tres vegades a l'any. Per alguna cosa som la tierra de las flores, de la luz i del amor... que és com dir la terra del pont de les flors, dels fanals i la contaminació lumínica i de l'amor... de l'amor de Rita, ejem...
         La broma ens costa als contribuients de la ciutat 40.000 € a cada canvi, és a dir 120.000 € a l'any, més o menys. No entenc com els votants del PP que estan en l'atur encara no s'han rebel·lat contra aquest malbaratament dels diners públics. Jo que pague religiosament els impostos que em toca pagar a València estic fart que Rita ens faça la Pasqua. Apunteu-me a la rebel·lió.
          Per cert, Rita va tindre alguna cosa a vore amb el nomenament com alcalde d'una pedania de València d'un personatge. Aquest individu, gerent de la depuradora de Pinedo, ha participat, presumptament, en el balafiament de desenes de milions d'euros de la depuradora gastats,  no en depurar les aigües residuals de l'Horta, sino en joies; "bolsos" de luxe de Loewe; bolígrafs de marca; ordinadors; ipods; llibres electrònics; loteria; lloguer de vehicles de luxe; circuits spa; viatges de plaer a París, Nova York, Johannesburg, etc; traduccions a càrrec de traductores romaneses en hotels de luxe, marisqueries; torradors i restaurants; tabac; compres del supermercat; cursos de formació per internet; reparacions de elements de la depuradora que no existeixen. També s'han comprat  164 teclats d'ordinador, 149 ratolins d'ordinador, 155 fonts d'alimentació d'ordinadors, 141 llicències d'antivirus i 79 monitors per a només 32 llocs de treball. En aqueixa depuradora hi havia segons s'ha pogut saber a les declaracions dels acusats 9 empleats que guanyaven més que Zapatero (el roin). Però això Rita no ho veu malament, com tampoc ho veieu malament aquells que voteu a eixe partit. I tampoc ho veu malament l'inefable Rus, que té de vicepresident de la Diputació a que presidia la Depuradora i que també està imputat per tot aquest balafiament de milions.
          Ara s'ha sabut que el forat de la Depuradora Emarsa de Pinedo, l'haurà de pagar una entitat metropolitana que es diu Emshi de la qual formen part els pobles de l'Horta i Alfarb, Catadau, Llombai, Montroi, Montserrat i Real, a la Ribera. En apujaran el rebut de l'aigua i a pagar les fartades i les putes dels presumptes corruptes. No sé que els semblarà a alguns representants municipals a l'Emshi que conec, que són de comunió diària o de l'Opus directament, haver de consentir pagar el presumpte puterio d'altres. Poden viure i dormir en pau? S'ho confessen ? Que algú m'ho conte per favor...
         

dimecres, 14 de desembre del 2011

Un botifarró al Palau de Justícia

Botifarrons

          He consultat, de bon matí, el meu lingüísta de capçalera per preguntar-li com es diu en valencià allò que els castellans diuen "morcilla", és a dir, aquelles paraules que no estan al text teatral i que l'actor afegeix pel seu compte per provocar en el públic un riure o un toc d'atenció. Rebutjada la solució de "gag" que ens donava un diccionari, hem convingut tots dos que fóra més adient adaptar la fòrmula castellana i batejar el concepte com a "botifarró". Exemple: l'actor veient que el públic s'avorria va soltar un botifarró..., amb els botifarrons sobre l'actualitat política l'obra resultà molt divertida...
          Doncs bé, tot açò ve per la declaració de Francisco Camps ahir al juí dels "trajes" o "Gurtel". El, en altres temps, president dels valencians va introduir un botifarró en la seua compareixença davant el jurat, sense vindre massa a compte de què s'estava parlant. L'acusat, possiblement, volguera deixar clar als membres del jurat popular, que el magistrat president, Juan Climent Barberá, havia exercit un càrrec durant l'època de Joan Lerma en la Generalitat i com que no podia dir-los-ho d'una manera directa, els ho va amollar amb un botifarró. La veritat és que Camps ha demostrat sobradament que domina l'art de la interpretació.
          Ara venen les preguntes: Què volia dir amb això ?  Que el jutge no és imparcial per haver exercit un càrrec ( tècnic) ? I això de tècnic no ho va dir Camps, ho dic jo. Que té algun interés obscur en el resultat del judici ? No ho sé.
          Però el magistrat Climent Barberá -amb qui no m'uneix cap vincle familiar, a falta de fer un estudi genealògic amb profunditat - és un professional independent i eminentment tècnic.  Mireu el currículum i la seua trajectòria professional. I, a més, ell no és qui ha de jutjar-lo. Ja hem dit que hi ha un jurat popular. Són nou ciutadants que són els qui han de dir si el consideren innocent o culpable. Climent Barberá només ha de dictaminar, en el cas de culpabilitat, quina pena se l'imposa.
          Hi ha un refrant valencià que diu que pensa el lladre que tots roben. Al Palau de Justícia ja no sols hi ha, de tant en tant, alguns xoriços, ara ja n'hi ha també botifarrons.