Traductores treballant sense condicions
Hem pogut saber per la premsa que els responsables d'Emarsa, una deputadora -perdó, depuradora, en què estaria pensant ? - de Pinedo que està sent investigada per diversos presuntes delictes, va contractar traductores romaneses i les va allotjar a diversos hotels de luxe per tal que pogueren fer la seua faena en les millors condicions de treball. En contactes de negocis internacionals les qüestions lingüístiques són molt importants. La llengua és un element d'enteniment i les traductores romaneses han tingut sort de poder fer la faena amb tota classe de mitjans materials i humans i en un ambient agradable. Una llàstima que totes les traductores no puguen treballar en les mateixes condicions. A les vies de servici de la pista de Silla i camins pròxims es poden vore traductores treballant en condicions infrahumanes, ploga o faça sol, sense que ningú es preocupe per elles. Si, molt injust. Una putada...
Un altre col·lectiu relacionat amb la llengua, els traductors de valencià de la Generalitat Valenciana que treballaven desperdigats per les Conselleries, quedaran ara reclosos en un mateix lloc, la Conselleria de Cultura. Pel que hem sabut, els alliberaran de faena ja que els textos passaran prèviament un filtre de l'Acadèmia on es depuraran aquelles formes que els que manen - que parlen poc o gens el valencià - consideren inapropiades. Els traductors només hauran de fer un últim repassonet i ja està. I encara es queixaran.
Si hi ha un col·lectiu professional que mereix un homenatge són els venedors de llibres. Als baixíssims índexs de lectura dels valencians, afegiu el problema que els ha traslladat, ara, el govern autonòmic valencià. El govern valencià concedeix una quantitat anual a cada alumne de primària en concepte de despeses de llibres. És el "bonollibre", uns diners que reben els alumnes de col·legis públic i concertats. Les llibreries serveixen els llibres i després la Generalitat els ho paga. Doncs bé, enguany que no és precisament un any de prosperitat, les llibreries tardaran més que mai a cobrar els diners corresponents a aqueixa ajuda que la Generalitat dóna. La Generalitat ha preferit pagar-li a Calatrava quinze milions per unes finques que no es van a construir mai o a Eclestone - l'home del motxo "rubio" al cap- per una carrera de Fòrmula 1 que ens costa un ull de la cara. I si la Generalitat no anava a poder pagar a les llibreries el bonollibre perquè no l'ha retirat ? Resposta: perquè estàvem en precampanya de les eleccions generals i això els hauria fet perdre alguns vots. I ells volen menjar-s'ho tot, fin i tot, el socarradet. No he entés mai la universalitat del bonollibre - per a tots els alumnes de la pública i concertada - o del xec escolar. Fer universals eixes ajudes ho considere totalment injust. Les ajudes han de ser graduals, segons les necessitats dels beneficiaris. En cas contrari pot resultar insultant que qualsevol golfatxondo puga rebre els mateixos diners per dur el seu fill al Col·legi Bilingüe Misinplis, que un aturat per portar el seu fill al col·legi públic del barri.
Els venedors de llibres, si encara no en tenien prou amb els impagaments de la Generalitat, han celebrat el Dia de les Llibreries i han fet un 5 % de descompte per a la seua clientela. Això ja és heroicisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada