dissabte, 31 de desembre de 2011

Cap d'any: cacics, hipòcrites, mentiders, corruptes...


Victorino Fabra, el primer cacic de la saga,
de malnom "Pantorrilles".

          Últims comentaris de l'any.
          Una dita popular que m'agrada és aquella que diu: Qui de lluny pareix, de prop no enganya. I referida a l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va com anell al dit. Vosaltres li heu vist el careto ? Què sembla ? Sembla el que és.
          El llibre d'història de tercer d'ESO del meu fill, amb tots els beneplàcits de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, il·lustrava el tema dedicat al caciquisme amb tota la retafila dels "Fabra" de Castelló que han tingut comandament en plaça a la Diputació de la Plana. Tots família entre ells i tots família de Don Carlo. Res més a afegir sobre un cas que ja s'estudia als llibres de text.
          Si que vull referir-me ara a la hipocresia. Ahir divendres hi hagué a Madrid una trobada ultracatòlica a favor de la família i en contra del divorci i de l'avortament. La jerarquia eclesiàstica fa bé a defensar el que creu que és just i necessari. Mitjans en té: trones, ràdios i televisions. El que no hauria de fer és fer gastar a les administracions públiques recursos de tots els ciutadans ( ocupacio de vies públiques, forces de seguretat, neteja etc), en els seus saraos. I tampoc hauria d'oblidar en les seues crítiques aquells personatges públics que diuen una cosa i en prediquen una altra. A mi que no em molesta que la gent es puga divorciar o que puga lliurement avortar, m'indigna en gran manera que els defensors de la família es divorcien o avorten,  o que els curadors d'ànimes i dels bons costums abusen dels menors. I pense que a la jeràrquia eclesiàstica també li hauria d'indignar i, sobretot, dir-ho públicament i combatre-ho.
          El cacic, per cert, està divorciat...
          La mentida, que és també un pecat, per a mi és un gran motiu de desconfiança. El nou govern ha fet tota la campanya electoral durant els últims vuit anys, afirmant i reafirmant que quan governaren els impostos no pujarien.  Doncs bé, a la primera reunió del nou Consell de Ministres, els impostos han pujat, i de quina manera! Primera mentida.
          La segona mentida ha estat dir que han hagut de pujar els impostos perque el deficit està dos punts per damunt de les previsions que havia fet el govern anterior. És a dir, que li tiren la culpa al govern anterior, quan tot el món sap que els principals generadors de dèficit públic són les administracions autonòmiques i locals. I que els valencians, els del País de la Comunitat Valenciana, sóm els més endeutats de l'Estat.
         Ja per acabar, fem un joc. Jo vos dic noms de projectes o empreses i vosaltres penseu si han estat un èxit o han sigut ruïnosos: Terra Mítica, Ciudad de la Luz, Aeropuerto de Castellón, Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Fòrmula 1, Copa de l'Amèrica, Palau de les Arts, Bancaixa, CAM, Emshi, Emarsa... A cada bugada em perdut un llençol, si no hem perdut la dot sencera.
         S'heu parat a pensar amb qui feia negocis, sempre presumptament, Urdangarín ?  Sabia a qui dirigir-se, l'espabilat.
         Que l'any 12 ens siga més propici, si abans no s'acaba el món.

dijous, 22 de desembre de 2011

Rajoy li dóna la raó al diputat Baldoví de Compromís

          Tot feia pensar que Rajoy es va molestar quan el diputat de Compromís, Joan Baldoví, durant la seua intervenció al debat d'investidura va fer una relació dels nombrosos casos de corrupció que presumptament s'han produït a la Comunitat del País Valencià. Fins i tot, la televisió autonòmica deixant-se portar per l'eufòria titulava la peça de l'informatiu de migdia amb la frase: "Rajoy defén la Comunitat Valenciana dels atacs de Baldoví".
          Ahir, després de vore la llista dels nous ministres es pogué comprovar que a Rajoy no li va molestar el discurs de Baldoví, ans al contrari, Rajoy li donava la raó completament al de Sueca  i presentava un govern que fugia de la Comunitat Valenciana, cames ajudeu-me!, com es fuig d'un apestat. Ni un sol valencià al govern. Ni rastre del poder valenciano a Madrid, que tota la vida han reclamat els mitjans de comunicació conservadors. Llàstima que el titular de la televisió autonòmica no resara així: "Rajoy defén Espanya dels atacs de la Comunitat Valenciana".

dimarts, 20 de desembre de 2011

Rita ens torna a fer la Pasqua

          Rita Barberà és d'eixes persones que quan està convençuda d'una cosa no la mou ni un tractor de cadenes. I, com dirien les votants del PP del meu poble, "amb més figa que la que té" ( Déu ens lliure) va decidir donar-li sentit al pont de les Flors de València i canviar les "macetes" tres vegades a l'any. Per alguna cosa som la tierra de las flores, de la luz i del amor... que és com dir la terra del pont de les flors, dels fanals i la contaminació lumínica i de l'amor... de l'amor de Rita, ejem...
         La broma ens costa als contribuients de la ciutat 40.000 € a cada canvi, és a dir 120.000 € a l'any, més o menys. No entenc com els votants del PP que estan en l'atur encara no s'han rebel·lat contra aquest malbaratament dels diners públics. Jo que pague religiosament els impostos que em toca pagar a València estic fart que Rita ens faça la Pasqua. Apunteu-me a la rebel·lió.
          Per cert, Rita va tindre alguna cosa a vore amb el nomenament com alcalde d'una pedania de València d'un personatge. Aquest individu, gerent de la depuradora de Pinedo, ha participat, presumptament, en el balafiament de desenes de milions d'euros de la depuradora gastats,  no en depurar les aigües residuals de l'Horta, sino en joies; "bolsos" de luxe de Loewe; bolígrafs de marca; ordinadors; ipods; llibres electrònics; loteria; lloguer de vehicles de luxe; circuits spa; viatges de plaer a París, Nova York, Johannesburg, etc; traduccions a càrrec de traductores romaneses en hotels de luxe, marisqueries; torradors i restaurants; tabac; compres del supermercat; cursos de formació per internet; reparacions de elements de la depuradora que no existeixen. També s'han comprat  164 teclats d'ordinador, 149 ratolins d'ordinador, 155 fonts d'alimentació d'ordinadors, 141 llicències d'antivirus i 79 monitors per a només 32 llocs de treball. En aqueixa depuradora hi havia segons s'ha pogut saber a les declaracions dels acusats 9 empleats que guanyaven més que Zapatero (el roin). Però això Rita no ho veu malament, com tampoc ho veieu malament aquells que voteu a eixe partit. I tampoc ho veu malament l'inefable Rus, que té de vicepresident de la Diputació a que presidia la Depuradora i que també està imputat per tot aquest balafiament de milions.
          Ara s'ha sabut que el forat de la Depuradora Emarsa de Pinedo, l'haurà de pagar una entitat metropolitana que es diu Emshi de la qual formen part els pobles de l'Horta i Alfarb, Catadau, Llombai, Montroi, Montserrat i Real, a la Ribera. En apujaran el rebut de l'aigua i a pagar les fartades i les putes dels presumptes corruptes. No sé que els semblarà a alguns representants municipals a l'Emshi que conec, que són de comunió diària o de l'Opus directament, haver de consentir pagar el presumpte puterio d'altres. Poden viure i dormir en pau? S'ho confessen ? Que algú m'ho conte per favor...
         

dimecres, 14 de desembre de 2011

Un botifarró al Palau de Justícia

Botifarrons

          He consultat, de bon matí, el meu lingüísta de capçalera per preguntar-li com es diu en valencià allò que els castellans diuen "morcilla", és a dir, aquelles paraules que no estan al text teatral i que l'actor afegeix pel seu compte per provocar en el públic un riure o un toc d'atenció. Rebutjada la solució de "gag" que ens donava un diccionari, hem convingut tots dos que fóra més adient adaptar la fòrmula castellana i batejar el concepte com a "botifarró". Exemple: l'actor veient que el públic s'avorria va soltar un botifarró..., amb els botifarrons sobre l'actualitat política l'obra resultà molt divertida...
          Doncs bé, tot açò ve per la declaració de Francisco Camps ahir al juí dels "trajes" o "Gurtel". El, en altres temps, president dels valencians va introduir un botifarró en la seua compareixença davant el jurat, sense vindre massa a compte de què s'estava parlant. L'acusat, possiblement, volguera deixar clar als membres del jurat popular, que el magistrat president, Juan Climent Barberá, havia exercit un càrrec durant l'època de Joan Lerma en la Generalitat i com que no podia dir-los-ho d'una manera directa, els ho va amollar amb un botifarró. La veritat és que Camps ha demostrat sobradament que domina l'art de la interpretació.
          Ara venen les preguntes: Què volia dir amb això ?  Que el jutge no és imparcial per haver exercit un càrrec ( tècnic) ? I això de tècnic no ho va dir Camps, ho dic jo. Que té algun interés obscur en el resultat del judici ? No ho sé.
          Però el magistrat Climent Barberá -amb qui no m'uneix cap vincle familiar, a falta de fer un estudi genealògic amb profunditat - és un professional independent i eminentment tècnic.  Mireu el currículum i la seua trajectòria professional. I, a més, ell no és qui ha de jutjar-lo. Ja hem dit que hi ha un jurat popular. Són nou ciutadants que són els qui han de dir si el consideren innocent o culpable. Climent Barberá només ha de dictaminar, en el cas de culpabilitat, quina pena se l'imposa.
          Hi ha un refrant valencià que diu que pensa el lladre que tots roben. Al Palau de Justícia ja no sols hi ha, de tant en tant, alguns xoriços, ara ja n'hi ha també botifarrons.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Patrimoni Immaterial de la Humanitat


          De vegades, entre l'abundant misèria quotidiana, sorgeixen bones notícies que ens reconforten. Huí és notícia Algemesí, a la Ribera del Xúquer. Algemesí és un poble en el millor sentit de la paraula. Per les dimensions es considera ciutat, però Algemesí és més que una ciutat, és un poble. Un gran poble. I els grans pobles fan grans obres. Des de fa segles la població riberenca celebra una festa, la de la Mare de Déu de la Salut, que huí ha estat declarada per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Potser algú dirà: total per unes processons. O potser algun altre objecte: a mi que unes processons siguen patrimoni de la Humanitat no m'interessa. Fins i tot, algu més pot dir: les processons haurien de mantenir el caràcter religiós i no mesclar-se amb tant de ball...
          Pense que el què haurà valorat la reunió de la UNESCO en la Festa de la Mare de Déu de la Salut és la capacitat d'una festa, que ha transpassat el seu caràcter religiós, per integrar un poble sencer. La festa no són unes simples processons. Són unes processons complementades amb música, dansa, teatre, història. Complementades amb dedicació durant tot l'any per mantenir amb disciplina, però també amb innovació, la tradició centenària. La festa d'Algemesí és fe, però també són sentits: colors, olors, textures, plasticitat, so... És integració de propis i foranis, d'homes i dones, de cristians i de no creients.
          A qui no haja anat mai a Algemesí per la Festa de la Mare de Déu de la Salut li recomane que vaja i que veja l'obra de tot un poble, feta a través dels segles. Jo, si puc, no falte.
         

Traductores a la intempèrie i llibrers heroïcs

Traductores treballant sense condicions

         Hem pogut saber per la premsa que els responsables d'Emarsa, una deputadora -perdó, depuradora, en què estaria pensant ? - de Pinedo que està sent investigada per diversos presuntes delictes, va contractar  traductores romaneses i les va allotjar a diversos hotels de luxe per tal que pogueren fer la seua faena en les millors condicions de treball. En contactes de negocis internacionals les qüestions lingüístiques són molt importants. La llengua és un element d'enteniment i les traductores romaneses han tingut sort de poder fer la faena amb tota classe de mitjans materials i humans i en un ambient agradable. Una llàstima que totes les traductores no puguen treballar en les mateixes condicions. A les vies de servici de la pista de Silla i camins pròxims es poden vore traductores treballant en condicions infrahumanes, ploga o faça sol, sense que ningú es preocupe per elles. Si, molt injust. Una putada...
         Un altre col·lectiu relacionat amb la llengua, els traductors de valencià de la Generalitat Valenciana que treballaven desperdigats per les Conselleries, quedaran ara reclosos en un mateix lloc, la Conselleria de Cultura. Pel que hem sabut, els alliberaran de faena ja que els textos passaran prèviament un filtre de l'Acadèmia on es depuraran aquelles formes que els que manen - que parlen poc o gens el valencià - consideren inapropiades. Els traductors només hauran de fer un últim repassonet i ja està. I encara es queixaran.
          Si hi ha un col·lectiu professional que mereix un homenatge són els venedors de llibres. Als baixíssims índexs de lectura dels valencians, afegiu el problema que els ha traslladat, ara, el govern autonòmic valencià. El govern valencià concedeix una quantitat anual a cada alumne de primària en concepte de despeses de llibres. És el "bonollibre",  uns diners que reben els alumnes de col·legis públic i concertats. Les llibreries serveixen els llibres i després la Generalitat els ho paga. Doncs bé, enguany que no és precisament un any de prosperitat, les llibreries tardaran més que mai a cobrar els diners corresponents a aqueixa ajuda que la Generalitat dóna. La Generalitat ha preferit pagar-li a Calatrava quinze milions per unes finques que no es van a construir mai o a Eclestone - l'home del motxo "rubio" al cap- per una carrera de Fòrmula 1 que ens costa un ull de la cara.  I si la Generalitat no anava a poder pagar a les llibreries el bonollibre perquè no l'ha retirat ? Resposta: perquè estàvem en precampanya de les eleccions generals i això els hauria fet perdre alguns vots. I ells volen menjar-s'ho tot, fin i tot, el socarradet. No he entés mai la universalitat del bonollibre - per a tots els alumnes de la pública i concertada - o del xec escolar. Fer universals eixes ajudes ho considere totalment injust. Les ajudes han de ser graduals, segons les necessitats dels beneficiaris. En cas contrari  pot resultar insultant que qualsevol golfatxondo puga rebre els mateixos diners per dur el seu fill al Col·legi Bilingüe Misinplis, que un aturat per portar el seu fill al col·legi públic del barri.
          Els venedors de llibres, si encara no en tenien prou amb els impagaments de la Generalitat, han celebrat el Dia de les Llibreries i han fet un 5 % de descompte per a la seua clientela. Això ja és heroicisme.



dijous, 24 de novembre de 2011

Els vestits i les formes

         
          Darrerament, als valencians i valencianes, ens maten els vestits: Fashion victims. Primerament van ser els de jaqueta i pantaló, amb o sense jupetí, amb corbata i amb abric. I per suposat amb corretja, en alemany Gurtel. Ara huí, si mirem la primera d'alguns diaris valencians o els fullegem per dins, trobem una notícia de gran interés: Barberà, és a dir Rita, vol llevar-li "vol" als vestits de fallera. Si, la primera autoritat de la capital valenciana interessada com sempre amb les qüestions primordials de la ciutat vol dictaminar com han de vestir-se els actors d'una festa popular que, paradoxes de la vida, va nàixer per criticar amb sorna, ironia, enginy i gràcia tot allò de criticable que hi havia a la societat. Si les falles no hagueren perdut els seus origens, imagineu-se quina matèria primària tindrien amb la primera dama de la ciutat per a la sàtira.
          I és que Rita està en tot. És una alcaldessa com Deú mana i igual es preocupa de com van vestides les falleres, perquè no vagen fetes una piltrafa; que es preocupa que les flors d'un pont de la ciutat estiguen d'acord amb l'estació de l'any, margarides quan toquen, flors de Pasqua per Nadal... Algú hauria de dir-li que estem en una crisi molt greu amb milers de famílies sense ingressos a les quals el vol de la falda de fallera o les flors del pont els importen una figa.

         Parlem ara de formes. No les de Rita, que les deixarem per a una altra ocasió. Parlem de les formes de Rus, que és el president de la Diputació de València. De les formes o de la manca de formes. L'home una cosa no tindrà, però formes tampoc. Ni una. Ell amolla allò que sent on li ve en gana i no s'avergonyeix el més mínim. Igual insulta un col·lectiu, que insulta els propis votants a qui els ha promés que portarà la platja a un poble d'interior. Que igual proposa celebrar el triomf electoral amb alcohol i dones - per cert ni l'arquebisbat ni el Vaticà han dit res sobre la incitació a la beguda i la lascivitat del president Rus-. Que igual vol llevar el sou als diputats de l'oposició per mostrar-se en contra de la mateixa institució de la qual són representants. No té formes, ni bones ni roins.
         Vaig treballar a la Diputació tres anys i mig durant el mandat d'Antoni Asunción, abans de la reencarnació en l'actual Asuncion. Era una època que la Diputació tenia molts diners i la Generalitat molts pocs i no vaig vore que la Diputació fera alguna cosa pels ajuntaments grans o menuts que no poguera fer la Generalitat. Cap. Per tant, ara, continuarà passant el mateix. Qualsevol cosa que fa la Diputació seria assumible perfectíssimament per les conselleries o per les Mancomunitats comarcals. I ho dic amb coneixement de causa. La de cotxes oficials, despatxos d'assessors i altres mandangues que ens estalviaríem. Però Rus té una opinió parcial i, damunt, vol negar als diputats de l'oposició que puguen expresssar la seua disconformitat. De tota manera pense que, arribat el moment, no tindrà pebrots de fer això que ha dit, llevar-los el sou als diputats de l'oposició. Si ho fa, "aleshores", li haurem de canviar  l'última consonant del cognom per una c.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Ha plogut tot el dia



Està plovent des de bon matí...

Olivas és un senyor de Motilla del Palancar que va baixar a València i, mira com som de mirats - valga la redundància- que el tinguérem de vicepresident de la Generalitat. Després d'uns mesos de President, si també de President de la Generalitat, li donàrem una altra presidència, la de Bancaixa, la primera entitat bancària valenciana. L'home s'ho devia de meréixer. Amb Bancaixa, presidia també el Banc de València que és una institució d'eixes centenàries i de molt de prestigi. I de la mà de Bancaixa i del Banc de València, acabà de vicepresident de Bankia, una altra entitat bancària espanyola. Doncs bé, l'home fa uns dies va dimitir del Banc de València i huí, dos dies després que la dreta haja guanyat les eleccions espanyoles, el Banc de València ha sigut intervingut perquè està fet pols. Crec que ja se l'han llevat de damunt de Bancaixa, del Banc de València i de Bankia. I  ara la gran institució econòmica i financera que era el Banc de València l'haurem de sanejar entre tots, millor dit amb els diners de tots. Però el bon home, Olivas, no se n'haurà anat de buit. Deu tindre bona gana perquè està grosset.

A la ràdio han continuat contant la porqueria que hi ha al cas d'una depuradora de Pinedo que es diu Emarsa i que segons diuen ens ha costat als valencians un muntó de milions en dinars, viatges, regals i altres corrupteles. Els que manaven i, suposadament, han fet el mangante a la depuradora eren i són del PP i encara estan als seus càrrecs. A la tele valenciana això no ho diuen, està prohibit malparlar del PP.

La que va ser directora de la tele valenciana i ara és Consellera de Cultura i Turisme i Portaveu del Consell, és a dir Ministra d'Información i Turismo com Manuel Fraga, ha elogiat en un acte amb editors i personal relacionat amb el llibre, el Tirant lo Blanc atribuïnt-lo a Ausiàs March. La dona ha tingut un lapsus comprensible perquè no devia actuar com a Consellera de Cultura sinó com a una simple turista. Algun dia contaré l'episodi de l'ascensor amb ella, un tal Sanz acusat d'assetjament laboral, una productora i jo.

Un dels culpables -convicte i confés- del cas dels "tratges" com diuen a la tele valenciana, els ha tornat complint la sentència del Tribunal Superior de Justícia Valencià. M'imagine que haurà anat carregat amb unes perxes i unes fundes de plàstic perquè no s'empolseguen. Ara el jutge haurà de decidir què fa d'ells. A Madrid hi ha un museu del "Traje" on quedarien de categoria en una sala. Ja estic llegint el cartell de la sala on s'exposarien "Trajes Gurtel. Autor: José Tomás para Milano y Forever Young. S. XXI".

A Catalunya li ha faltat temps al president, després d'haver passat unes eleccions sense dir-ho, per anunciar rebaixada de sous als funcionaris, pujada de preus als transports públics i re-pagament dels medicaments

No ha parat de ploure. El meu fill ha estat de diarrea tot el dia. No és per a menys.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Volia dir-vos...

         

          Fa temps que volia dir-vos algunes coses que em passen pel cap. Ho intente a través de comentaris a xarxes socials però trobe que és un canal que no domine o, potser, el que no domine és el llenguatge adient per a aqueix canal. La immediatesa dels comentaris i de les respostes a opinions d’altres no són el meu fort. De vegades conteste alguna cosa ininteligible o faig comentaris amb faltes d’ortografia, errades d’escriptura o amb redundàncies innecessàries.

          Jo sóc més d’escriure, deixar macerar el que he escrit, rellegir-ho, esmenar-ho i, finalment, donar-ho per bo. M’agrada que les majúscules, les justes, estiguen al seu lloc  i que els accents vagen on toca, que no es quede cap lletra per escriure i que no se’n repetisca cap innecessàriament. Necessite dir coses, necessite dir la meua, tindre un lloc on opinar, suggerir, elogiar, criticar, malparlar i, fins i tot, insultar o injuriar. Però necessite fer-ho sense precipitació. Vull fer-ho amb seguretat, amb trellat, anb seny. Amb passió o desapassionadament…

            Comence, doncs, a dir-vos allò que volia dir-vos…